Si Vox ho va fer amb les reivindicacions del camp, perquè no ho havia de fer amb el futbol?
Aquest dissabte, abans del partit que va enfrontar el València CF contra el Reial Madrid a Mestalla, els aficionats del club valencianista van protagonitzar una nova manifestació multitudinària –convocada per Libertad VCF, amb el suport dels col·lectius i penyes Últimes vesprades a Mestalla, Viachers, VCF Sud, Espíritu del 86, De Torino a Mestalla i el Col·lectiu de Penyes Valencianistes– contra la gestió del club per part de Meriton i Peter Lim, propietaris de l’equip de futbol.
Les reivindicacions del valencianisme futbolístic són més que lògiques i del tot respectables tenint en compte que el futbol, agrade o no, és un dels elements centrals que reflecteixen la identitat d’una ciutat o, en el cas del València CF, es podria dir que fins i tot d’un país. El futbol són records, nostàlgia, són emocions, sentiments i molts altres elements que defineixen un poble, també, a través de l’esport.
És coherent, en aquest sentit, que els polítics vulguen aprofitar l’aparador que suposa el futbol per a fer-se propaganda i per a influir en la societat. El que no és normal és que aquest aparador tan i tan transcendent siga tan ben aprofitat per Vox davant la discreció d’altres formacions.
Dissabte de vesprada Juan Manuel Badenas, portaveu de Vox a l’Ajuntament de València, segon tinent d’alcalde de la ciutat i regidor del govern local, es va poder passejar tranquil·lament entre l’afició valencianista rebent felicitacions i elogis per part de molts dels assistents. No se sap què ha fet Badenas pel València CF, ni tampoc Vox ho deu saber, perquè de fet no ha fet res, però fent-se propaganda amb la seua aparició a la manifestació de dissabte ha menjat terreny a molts dels seus rivals polítics. I és que mentre Vox envia el seu referent polític local a la manifestació, el PSPV va enviar Borja Sanjuan –no a Sandra Gómez– i Compromís va enviar Giuseppe Grezzi, Pere Fuset i Lucía Beamud, però no a Papi Robles. Un error si es té present que Compromís ha sigut la formació que, de la mà de Libertad VCF, va proposar convertir el València CF en Bé d’Interès Cultural per protegir-lo de Peter Lim. Una iniciativa lloable, però a hores d’ara aturada i que ningú no recorda mentre Vox, amb la seua posada en escena i res més, guanya immerescudament adeptes.
El València CF és un dels dos clubs del cap i casal, l’equip valencià que més aficionats acumula i un dels qui millor representa el sentir dels valencians seguidors del futbol. Sovint, rere l’estampa execrable de Yomus o de l’ús polític que els governs del PP han fet del club, se’ns oblida que el València CF utilitza, gràcies a la pressió de l’afició, la megafonia de Mestalla en valencià, o que acull aficionats de comarques d’arreu del país. I que la gestió que acabe fent l’Ajuntament de València envers el nou Mestalla serà determinant per al futur d’aquest club, així com la pressió per acabar amb el període nefast de Peter Lim i de la seua empresa, que com en tants altres clubs europeus vol deslligar l’equip de la seua identitat a còpia de negocis personals visibles en fitxatges exòtics condicionats pels representants amb qui té afinitat i amb moltes altres coses que acaben, en definitiva, amb el futbol de sempre.
Si Vox és qui més es promociona en aquest context, ni que siga presencialment, en aquestes batalles, el negoci que faran l’esquerra i el valencianisme polític serà un fracàs assegurat. De fet, part de les dificultats històriques de l’esquerra valenciana i del valencianisme en general s’expliquen per haver deixat de costat aquesta batalla cultural tan aparentment prescindible com socialment –i per tant políticament– determinant. Compromís ha treballat en aquest sentit els últims anys, però no pot presentar-se a mitges en moments tan importants com el de dissabte.
