Aquest cap de setmana es va oficialitzar la tria de Diana Morant com a nova secretària general del PSPV. Una notícia esperada, atès que era l’única candidata que aspirava a aquest càrrec després que Pedro Sánchez, des de Madrid, impedira que els altres aspirants –Alejandro Soler i Carlos Fernández Bielsa que volien accedir al màxim càrrec de la delegació valenciana del PSOE– entraren en la cursa a través d’un procés de democràcia interna.
Després d’aquella intervenció, s’ha de reconèixer que Diana Morant ha sabut, almenys sobre el paper, aglutinar a la direcció del partit totes les sensibilitats. A la cúpula figuren els citats Soler i Bielsa, i entre els noms que figuren a les secretaries es reflecteix una diversitat territorial que no sempre ha estat present.
Però ara el que cal que Morant demostre és que és capaç de posar segell propi entre els socialistes valencians i que no és, només, la persona triada per Sánchez per a controlar el socialisme valencià sota el seu criteri. Amb els precedents esmentats, aquest propòsit no serà senzill de complir, però Morant té un repte molt clar dins d’un partit que s’ha mostrat més pròxim, més autèntic i més votat com més s’ha assemblat als electors valencians i com més ha assumit les seues necessitats. Tot el contrari que quan el PSPV es presentava com un simple reflex del socialisme espanyol –com quan van ser enviats a Madrid Antoni Asunción, Vicent Albero i Carme Alborch– o quan fins i tot s’identificava, de manera inexplicable, amb alguns dels posicionaments del PP –com Joan Ignasi Pla amb el transvasament de l’Ebre, rebutjat fins i tot per Europa.
Decisions com la d’integrar Ángel Franco, dirigent a l’ombra del PSPV a Alacant des de fa dècades, dins d’una de les secretaries tampoc no són un bon precedent per al futur de Morant, que ha prioritzat la pau orgànica a la renovació del seu partit, tot i que es mostra totalment incapaç a la segona ciutat més poblada del país des del 1995.
Més enllà d’això, Morant té el dret a demostrar que el disseny intern del partit ha sigut un encert, i sobretot té la responsabilitat d’il·lusionar els votants del PSOE i els d’altres espectres més o menys pròxims per poder contribuir a expulsar la ultradreta –PP i Vox han demostrat ser part del mateix– del Palau de la Generalitat el 2027.
Si aquest PSPV no és tan nou com caldria, almenys haurà de ser eficient.
