El que ha ocorregut a Borriana (Plana Baixa) és, senzillament, trist i simptomàtic. Sobretot perquè la decisió del regidor de «Cultura», Jesús Albiol, no és una decisió aïllada. El fet de retirar les subscripcions a totes les publicacions fetes en la llengua del país i de vantar-se d’haver-ho fet podria ser un fet aïllat si no fora perquè aquesta bestiesa ha sigut permesa per l’alcalde de la localitat, Jorge Munferrer (del PP) i perquè el nou conseller de «Cultura», el torero Vicente Barrera, ho ha aplaudit per xarxes sentenciant que, sense publicacions en valencià als equipaments municipals de Borriana, «nuestra identitat valenciana y española en pié» [sic].
Això només vol dir que per a ells, prescindir del valencià i arraconar-lo al màxim fins a fer-lo desaparèixer és part de la seua identitat única espanyola. És a dir, mitjans com aquest que estan llegint sobren, i eliminar-los també és una obligació moral per a ells.
Per sort, la resposta social que s’ha generat arran d’aquesta decisió pot generar un efecte bumerang com feia temps que no es veia. Acció Cultural del País Valencià, amb les altres entitats que integren la Federació Llull, així com Plataforma per la Llengua o l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), han deixat clar que no es quedaran callats i que estudiaran respostes per a fer front a les polítiques que PP i Vox voldran intensificar durant els pròxims anys al País Valencià.
El discurs de Carlos Mazón durant la seua investidura tampoc no deixa lloc a sospites, i prompte s’aprovarà una llei de senyes d’identitat que atemptarà, segur, contra tots aquells que durant dècades han construït el país des de la societat i des dels àmbits aliens a unes institucions que sempre, amb més o menys ferocitat, però sempre, han jugat a la contra.
I aquesta etapa que dijous es va iniciar amb el nomenament de Mazón com a president serà una més davant la qual el valencianisme, amb les seues armes tradicionals, haurà de fer front per a resistir i tornar a guanyar.
