Un any més, i no és la primera vegada, el valencianisme polític torna a presentar-se dividit a les eleccions europees i confluint, en ocasions, amb candidatures que encaixen bastant malament amb el projecte nacional del país o amb agrupacions que, malgrat l’esforç meritori de fer un pas endavant, no tenen cap possibilitat de traure representants, tot i que aprofiten l’oportunitat europea per a emetre el missatge necessari que el País Valencià no pot quedar al marge d’aquesta contesa electoral.
La coalició valenciana amb més rellevància, Compromís, tornarà a confluir amb Sumar de cara a aquestes eleccions després d’haver venut la situació de Vicent Marzà al tercer lloc de la candidatura com un triomf de la capacitat de negociació de la coalició. En canvi, no està del tot clar que la llista de Sumar obtinga més de dos representants, amb la qual cosa Marzà es quedaria fora de l’eurocambra, possibilitat poc probable però que cal no descartar. Al seu torn, més enllà de la representació, els pèssims resultats que les coalicions que compten amb Yolanda Díaz com a referent estan obtenint arreu de l’Estat espanyol, especialment a Galícia i a Euskadi –a Catalunya la caiguda no ha sigut tan profunda, però han perdut vora 13.000 vots i dos diputats–, conviden a repensar aquesta aliança que Compromís ha volgut consolidar sense massa debat intern i que xoca, a més, amb els interessos del valencianisme polític, que no ha vist satisfetes les seues reivindicacions després de sis anys amb l’esquerra governant a Espanya: el finançament just, el corredor mediterrani, els trens de rodalia o el Dret Civil encara són qüestions pendents.
Més enllà de Compromís, candidatures com la que lidera Esquerra Republicana amb EH Bildu, BNG i Més per Mallorca –Ara Repúbliques– també incorporen noms valencians a la llista, mentre que la principal rival d’aquesta opció a Catalunya, Junts, ha sumat l’històric Pere Mayor a la candidatura per a cobrir la quota valencianista. República Valenciana-Via Mediterrània torna a apostar per la visibilitat electoral per a situar el País Valencià com a subjecte polític i Demòcrates Valencians, que donaran suport públic a la candidatura Coalició Electoral per una Europa Solidària, no s’hi integraran i aquesta comptarà amb la força del PNB, de Proposta per les Illes i de Coalició Canària.
En definitiva, hi ha una quantitat desproporcionada de candidatures que compten amb candidats –amb possibilitats o no de ser elegits– valencianistes o que compten amb el suport de partits declaradament valencianistes. La pregunta és si, atesa l’emergència del moment, amb l’extrema dreta amenaçant amb una irrupció destacada en les eleccions del 9 de juny, el valencianisme no podria haver explorat la fórmula de presentar-se unit amb una única aliança amb altres forces nacionalistes, sobiranistes i/o independentistes de la resta de l’Estat espanyol, i trobar la manera de tindre veu pròpia de veritat davant un escenari com el que s’aproxima.
