De manera no inesperada, les Corts Valencianes van impedir dijous aprovar la declaració oficial de l’Any Estellés aquest 2024, quan es compleixen cent anys del naixement del poeta de Burjassot (Horta Nord).
Diem de manera no inesperada perquè és evident que l’odi de la immensa majoria de la dreta espanyola cap a Vicent Andrés Estellés no ha desaparegut, malgrat excepcions puntuals com la protagonitzada per la Diputació d’Alacant, a la qual ens referirem.
Estellés va ser un autor polièdric, capaç de fer poemes sobre pràcticament qualsevol temàtica i capaç, per tant, d’adquirir una transversalitat poc habitual entre els seus companys de professió. Estellés va publicar en valencià i en castellà, però només els editors amb sensibilitat lingüística han treballat per reivindicar la seua obra. Estellés va fer poesia política, existencialista, paisatgística, fins i tot religiosa, i va regalar al País Valencià una referència cultural ineludible per a qualsevol persona que s’estime la nostra terra.
Clar que, per més que diguen el contrari, hi ha gent que no s’estima el país. No cal dir que Vox, directament, l’odia, i ho fa explícit sempre que pot. Però el PP té una habilitat especial per a dissimular el seu odi de cara al públic general, fent servir arguments ambigus per a justificar la seua negativa a una qüestió tan simple com la d’homenatjar Estellés a través de la màxima institució valenciana.
Al remat és possible que el PP haja fet un favor al poeta de Burjassot si es té en compte que el responsable de dur a terme la celebració del seu centenari hauria sigut el conseller de Cultura, Vicente Barrera, poc acostumat a protagonitzar encerts en matèria cultural o de qualsevol tipus.
Però és trist, en definitiva, que el PP continue sent víctima del seu propi odi, que el fa incapaç de donar valor a l’obra dels principals referents culturals del país. Estellés va ser repudiat per Las Provincias, diari en què treballava i del qual va ser acomiadat, pel simple fet d’haver-se expressat a favor de la unitat de la llengua, una realitat científica que el PP encara no ha volgut assumir i que continua rebatent amb arguments condicionats per un analfabetisme impropi d’un partit que aspira a adquirir la centralitat política.
Cal dir, alhora, que no tot són ombres. La Diputació d’Alacant, governada pel PP amb majoria absoluta i presidida per Toni Pérez, també alcalde de Benidorm (Marina Baixa), ha aprovat l’Any Estellés a proposta del PSPV i amb el mateix president de la institució contestant les paraules d’odi de Vox, pronunciades per la diputada Gema Alemán. Tant Pérez com el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, van justificar l’acceptació de la proposta recordant la grandesa del poeta i la seua transversalitat. El mateix es pot dir de la Diputació de València, presidida per Vicent Mompó, on el PP també ha aprovat l’Any Estellés.
El president Carlos Mazón, segurament, ignora totalment la figura del poeta de Burjassot. I possiblement s’ha deixat emportar per l’odi dels qui li han recomanat rebutjar la proposta de Compromís a Les Corts. Fora bo que el president valencià escoltara altres veus del seu mateix partit com la de Toni Pérez, també president del PP a la demarcació d’Alacant i un dels pocs que s’han mantingut aïllats de les polèmiques secessionistes protagonitzades pel conseller José Antonio Rovira o pel mateix president de la Generalitat. Com a president de tots els valencians, caldria que Mazón s’adonara que al seu partit també hi ha persones que fa temps que van admetre que valencià i català són la mateixa llengua, que cal defensar la cultura i, en definitiva, que la Terra no és plana.
Aquesta part de la dreta amb consciència lingüística, que es posa al costat de la llengua, de la cultura i de la literatura, estiga dins o fora del PP, és fonamental per construir un altre país i per fer possible la pervivència del valencià com a patrimoni comú del nostre poble, independentment de la ideologia política de cadascú.
