L’entitat Turisme Comunitat Valenciana ha iniciat una campanya per a promoure l’ús eficient d’aigua. No és una idea dolenta, més bé tot el contrari, la de fer una crida a la responsabilitat dels actors que formen part del sector dominant de l’economia valenciana. Clar que, més enllà de les crides a la conscienciació, cal també actuar en conseqüència. I és evident que els dirigents polítics valencians no ho han fet.
Quan la consellera Nuria Montes parla de la seua aposta personal pel «turisme sostenible», obvia intencionadament la criminalització que el seu govern i la dreta valenciana en general, i també ella en particular, han fet contra la taxa turística, un impost que podria haver servit, entre altres coses, per a invertir en optimització dels recursos hídrics i que diverses ciutats i regions turístiques han incorporat. Però la dreta valenciana, clarament lligada al lobby turístic –la mateixa consellera de Turisme procedeix d’Hosbec–, ha preferit defensar els privilegis d’una part, i no del conjunt de la societat.
És curiós, també, que el Consell clame per la responsabilitat a l’hora d’estalviar aigua a través del turisme quan aquest mateix govern aposta decididament per les ampliacions dels aeroports de l’Altet i de Manises, amb l’única i pretesa voluntat de fer augmentar el nombre de turistes fins fer aquest model insostenible del tot. Una insostenibilitat que procedeix, també, de la condició finita dels recursos hídrics, que és tinguda en compte a l’hora de fer campanyes però no a l’hora de fer créixer el model fins que esclate novament la bombolla urbanística.
Mentrestant, i mentre s’intenten desenvolupar projectes com ara els PAI de Llíber; de la Nucia; de la Canyada de Trilles, paratge anomenat popularment la Torreta del Pirata de Godella; de Benimaclet, o de les Moles de Paterna amb tot el malbaratament d’aigua que comporten, la dreta valenciana continua situant els transvasaments com una solució màgica i criminalitzant aquells que, a l’empara del criteri científic, recorden que aquesta solució no és ni de bon tros viable.
Aquesta és la irresponsabilitat del Consell, que mira de rentar-se la cara amb campanyes que demanen més consciència, però que a l’hora de la veritat actua com ha actuat sempre la dreta: a la recerca del benefici immediat encara que calga passar per damunt de la sostenibilitat mediambiental i econòmica i obrint de nou la porta a alguns abusos urbanístics que ja van ser marca de la política de dretes en l’anterior etapa de 1995-2015.
