El País Valencià queda reduït, segons el president Mazón, a «tres colores, tres provincias, Mediterráneo, pasión y sol». Així s’expressa el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, per a promocionar aquest pròxim 9 d’Octubre a través d’un missatge als seus canals de les xarxes socials fet exclusivament en castellà, vulnerant els drets lingüístics dels valencianoparlants i amb greu incompliment de l’Estatut d’Autonomia, de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i del decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat, i que determina que el valencià és la llengua pròpia de l’Administració de la Generalitat.
Per a Mazón, i per al Consell, el «9 d’octubre», amb minúscula inicial en l’anunci, és exactament això: un dia per a reivindicar «tres colors, tres províncies» i tres trets característics de les terres valencianes que interpel·len, exclusivament, a fets tan propis i alhora tan innocus com el clima i la geografia. I res més.
Per al Consell actual, aquest missatge és una declaració d’intencions no inesperada. Les tres províncies són més importants que la unitat del país, el folklore és prioritari davant la identitat i la «passió», un concepte ben poc explícit en aquest context, s’anteposa a la realitat amb què conviuen els valencians, subordinats a un espoli fiscal que es prolonga sense data de caducitat, a un centralisme que ens impedeix recuperar el Dret Civil propi i a una onada nacionalista espanyola –liderada en bona part per l’actual Consell– adreçada a atemptar contra el valencià i els drets lingüístics.
Davant aquest escenari, Mazón reivindica «tres colors, tres províncies, Mediterrani, passió i sol». Però per sort, tal com es demostrarà aquest 9 d’Octubre, hi ha un País Valencià conscient que prendrà els carrers i que reivindicarà allò que Mazón pretén amagar amb les seues consignes folklòriques.
Perquè hi ha un País Valencià determinat a recuperar els drets perduts i conscient que queda molt per fer. Un país que sap que cada 9 d’Octubre esdevé una batalla pel relat contra un feixisme que es passeja còmodament pel Cap i casal i que se sent impune per a agredir els qui no pensen com ells. Un país que s’enfronta a unes elits que han renunciat a la construcció nacional i que volen convertir el país en una mera sucursal transformant els espais naturals en blocs de ciment per a fer servei als oligopolis. Un país que rebutja la massificació turística, una «qüestió d’Estat» segons Mazón, perquè sap que aquest model genera empobriment i desigualtat. Un país que rebutja la somnolència generalitzada i que mira de despertar cada 9 d’Octubre.
Si Mazón volia una diada folklòrica, el país li ho tornarà a impedir. Per més missatges insulsos que emeta des dels seus canals.
