El cas que ha acabat amb la detenció de Koldo García i que continuarà amb la seua investigació apunta directament a un dels membres més destacats de la direcció del PSOE els últims anys. Es tracta del valencià José Luis Ábalos, que va ser l’home més pròxim a Pedro Sánchez durant el període en què l’actual president espanyol va treballar per recuperar el control del partit després de la defenestració per part de la vella guàrdia de la formació del puny i la rosa. Ábalos també va ser secretari d’Organització del PSOE i ministre de Transports amb Sánchez durant l’anterior legislatura espanyola fins que el president estatal el va apartar de l’executiu sense que mai hagen transcendit les raons de fons d’aquesta destitució tan inesperada.
La relació tan directa que hi havia entre Ábalos i Sánchez fa que aquest cas esdevinga especialment sensible per al PSOE. I el fet que Ábalos siga valencià i lidere un corrent intern al si del PSPV, a hores d’ara un tant difuminat amb l’erupció de nous protagonistes però fins fa ben poc ben decisiu, donen a aquest cas una derivada valenciana que no es pot passar per alt. Més encara quan Koldo García, navarrès de naixement i assessor d’Ábalos fins fa poc temps, hauria aprofitat la seua riquesa sobtada –i ara investigada pels tribunals– presumptament procedent de la venda irregular de mascaretes per a adquirir dues cases en primera línia de platja a Benidorm i un terreny a Polop, una localitat també de la Marina Baixa amb possibilitats de rendibilitat urbanística.
Malauradament el País Valencià, en l’àmbit polític, encara arrossega l’estigma dels anys en què el PP hi va governar amb majoria absoluta. Les desenes de casos de corrupció van situar el territori com el bressol estatal del robatori públic. Un tòpic injust però que, com quasi tots els tòpics, té alguna cosa de certa. El PSPV va accedir a la Generalitat Valenciana acusant el PP, precisament, d’aquells casos que encara estan presents als jutjats. Els socialistes es van beneficiar d’aquells episodis que tant han perjudicat la popularitat i les butxaques dels valencians. Aquests dies els dirigents estatals i valencians del PSOE estan exigint a Ábalos la seua dimissió com a diputat al Congrés perquè done l’exemple que l’esquerra sempre ha defensat davant la sospita de corrupció: si un cas afecta directament o indirecta un càrrec públic electe, aquest ha de dimitir.
Fins ara Ábalos no ha volgut fer cas d’aquesta recomanació. Fora bo que recordara aquestes lliçons que va fer seues en el seu dia i que fora conscient que cada minut que sobreviu com a diputat sense dimitir és un minut de descrèdit del seu partit, de l’esquerra, de la política i també, de retruc, de la política valenciana.
