Solucionar el coll d’ampolla ferroviari entre Vandellòs i Tarragona, així com connectar a l’alta velocitat els principals ports es troben entre les prioritats més immediates del projecte de Corredor Mediterrani.
Així s’ha posat de manifest en la jornada organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa aquest divendres a Peníscola, que ha congregat a representants del món econòmic, empresarial i polític del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Castelló. Consideren, a més, que la solució del tercer carril per adaptar-lo a l’ample europeu ha de ser provisional i han reclamat la construcció d’una nova doble via d’ample europeu per afavorir l’activitat econòmica.
Els representants empresarials i institucionals catalans, a més dels valencians, han focalitzat les crítiques en l’actual situació del corredor en el tram entre Tarragona i Vandellòs, que actualment disposa només d’una única via d’ample ibèric per al trànsit ferroviari, dificultant el trànsit de mercaderies i passatgers amb les Terres de l’Ebre i el País Valencià. En total, unes 200 persones han participat en la jornada El corredor del Mediterrani a l’eix Castelló-Tortosa-Tarragona, organitzada al castell de Peníscola.
L’anomenat ʹtram de la vergonyaʹ, com l’ha definit el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, ha estat assenyalat com a punt d’actuació prioritari, segons han coincidit administracions locals i agents econòmics. “És l’exemple més evident del maltractament rebut en les infraestructures de l’Estat”, ha indicat. “No és admissible aquesta situació”, ha reblat, per la seua banda, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel.
Cimera a Peníscola
Assumit com un eix transnacional que ha de permetre garantir les exportacions europees i la competitivitat econòmica del teixit productiu, els empresaris han criticat la situació actual de la infraestructura en molts trams perquè dificulta de forma considerable la fluïdesa logística. També han recordat la necessitat d’interconnectar prioritàriament els principals ports de la costa mediterrània a la xarxa d’alta velocitat internacional.
Crítiques al tercer carril
Els agents econòmics valencians, però, han qüestionat que la solució del tercer carril assumida pel govern espanyol per adaptar bona part del traçat de l’actual corredor a l’ample de via europeu puga acabar resultant efectiva. Confien que siga, només, un pedaç ʹprovisionalʹ davant el risc que l’alt flux de trànsit previst puga col·lapsar la infraestructura sense arribar a assolir les prestacions de rapidesa que se li suposen, segons ha assegurat el president de la Cambra de Comerç de Castelló, Salvador Martí.
Més enllà d’aquest plantejament, el representant de Seat i de la indústria automobilística, Manuel Medina, ha reiterat la importància de continuar mantenint, juntament amb l’expansió de la xarxa d’alta velocitat europea, l’ample ibèric per poder continuar transportant part de la seua producció per l’interior de la península, a més de proporcionar estacions adaptades a les necessitats de les empreses.
Des del Ministeri de Foment, el director general de Ferrocarrils, Manuel Niño, ha intentat refermar el ʹcompromísʹ del govern espanyol amb el projecte del corredor mediterrani. Niño ha repassat els projectes dins la inversió de 2.652 milions d’euros fins l’any 2016 per fer arribar l’alta velocitat europea des del sud-est de la península fins la frontera catalana amb França. Segons ha reiterat, admetent el retard que han sofert les actuacions durant els últims onze anys, el tram desdoblat entre Vandellòs i Tarragona serà una realitat l’any 2015, amb 318 milions d’euros d’inversió. També ha apuntat els projectes en marxa per connectar els ports.
Assistents a la jornada
Però, malgrat això, Niño -que arribava a Peníscola aquest divendres amb l’anunci de la licitació d’un nou tram entre Sagunt i Castelló- no ha aclarit fins a quin punt el projecte a llarg termini d’una nova infraestructura de doble via i ample europeu es concretarà, tal i com reclamen els empresaris, o l’adaptació amb un tercer carril es convertirà en definitiva. “Els empresaris han de reivindicar però també tenen altres obligacions”, ha assegurat, tot instant la iniciativa privada a generar riquesa amb la nova infraestructura prevista.
Alineació entre administracions
Presents també a la jornada, els governs català i valencià han intentat emfatitzar la importància històrica d’haver coincidit en la voluntat de treball conjunt per implementar aquest projecte per sobre de les diferències de criteri i prioritats expressades. “Per primera vegada en molts anys hi ha una alineació molt important entre administracions, entre el Govern de Catalunya, del País Valenciana i de l’Estat, però també dels lobbies empresarials que tenen molt clar que hi ha una realitat natural que necessita el suport institucional i polític”, ha apuntat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, qui ha celebrat que la ministra de Foment, Ana Pastor, “haja entrat en el compromís d’assumir el corredor com a eix vertebrador de la regióʺ.
Tot i admetre que allò plantejat per executar durant aquests pròxims anys “no és el projecte del corredor mediterrani original”, la consellera d’Infraestructures valenciana, Isabel Bonig, ha ressaltat que l’actuació prevista permetrà disposar en un “curt període de temps”, guanyant deu anys a les previsions anteriors, d’una connexió dels ports i principals ciutats amb l’alta velocitat europea.
