Ahir, divendres, 26 d’abril, va tindre lloc un nou divendres negre en defensa dels drets laborals dels empleats i les empleades públiques i del dret de la ciutadania a uns serveis públics de qualitat.
Milers de persones que treballen en l’Administració Autonòmica, Local i Estatal, Sanitat, Justícia, Empreses, Fundacions i Institucions Públiques o en centres docents es manifestaren o concentraren.
La mobilització ha respost a la situació d’agressió continuada dels governs espanyol i valencià contra els serveis públics i el personal que hi treballa. Una agressió, expliquen des d’Intersindical Valenciana, que ha suposat “una reducció salarial important; una pèrdua de drets; l’acomiadament de milers de persones; la desregulació de les condicions laborals; la privatització i externalització dels serveis” .
Tot, continuen, “amb la finalitat de fer caixa amb les nostres salaris i drets i de beneficiar aquelles empreses que pretenen quedar-se amb els serveis públics per fer negoci amb la salut, educació, dependència, serveis socials”.
Les organitzacions que representen el personal dels serveis públics continuen amb el convenciment que per a reduir el dèficit públic no cal incidir en la política de retallades, sinó a fer efectius els principis d’igualtat, capacitat econòmica i progressivitat del nostre sistema fiscal, fent aflorar l’enorme borsa de frau que hi ha al nostre País, però a més i sobretot, recuperant l’ocupació perduda dels darrers anys.
La Plataforma Valenciana Sindical i d’Associacions Professionals d’Empleades i Empleats Públics, constituïda al setembre de 2012 amb l’objectiu de contestar les agressions dels governs central, autonòmic i locals, no nega, a més, la possibilitat d’una millora en el control de la despesa pública, que comporte una assignació eficaç i eficient dels recursos sense retallar despeses socials, sense afectar negativament empleades i empleats públics, i sense minvar els serveis que es presten a la ciutadania ni la seua qualitat. A més, molts experts qüestionen l’obsessió pel deute públic i l’efectivitat del control del dèficit i plantegen, fonamentant-se en l’experiència de crisis anteriors, que aquesta política comporta en realitat un llast per a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació. Mai s’ha eixit d’una crisi econòmica retallant les polítiques públiques d’impuls econòmic.
