El Cercle d’Estudis Sequet però Sanet, vinculat al municipi de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí), ha publicat un estudi sobre l’evolució històrica del comerç local en aquesta ciutat de 60.000 habitants fins a l’actualitat. El seu autor és el president de l’entitat cultural, Francisco Bevià, qui també va ser alcalde de Sant Vicent del Raspeig amb el PSPV entre el 1993 i el 2001.
Ell mateix constata l’evolució d’aquesta localitat, que va passar de ser totalment rural –el religiós Sant Vicent Ferrer n’és l’autor, segons la llegenda popular, del lema «sequet però sanet», que feia referència a l’aridesa i a la productivitat de la terra– a viure una etapa industrial fins créixer i consolidar-se econòmicament gràcies a la instal·lació de la Universitat d’Alacant, ubicada a Sant Vicent del Raspeig, municipi adjacent a la capital de l’Alacantí.
És per això que hui, Sant Vicent del Raspeig és una ciutat que es dinamitza al voltant d’aquesta institució acadèmica, que acull més de 30.000 estudiants, i que ha centrat la seua activitat econòmica en l’oci i també en el lloguer d’immobles per a estudiants i per a veïns que viuen en aquest municipi, convertit en ciutat dormitori gràcies a la seua proximitat a Alacant.
A hores d’ara, la ciutat disposa de 540 comerços i dos centenars de bars i restaurants, i també ha rebut empenta gràcies a la construcció de l’Outlet, que s’ha erigit com a centre comercial i d’oci de referència fins al punt d’atraure població d’altres localitats. Però els grans imperis comercials, que tendeixen a imposar-se sobre el comerç tradicional, obliga aquests últims establiments a actualitzar-se assumint la digitalització com a eina bàsica de funcionament. Al seu torn, Canals també detecta la necessitat d’habilitar el centre de la ciutat per als vianants, amb l’objectiu que aquests troben més assequible i agradable l’accés a les botigues de tota la vida. L’atenció personalitzada en aquests establiments també esdevé clau per a diferenciar-se de la competència ferotge que representen els grans centres comercials.
Alhora, una altra de les claus en la prosperitat econòmica del municipi seria la recuperació de la indústria. Ampliar la base d’aquest sector, que va tindre una presència molt destacada a Sant Vicent del Raspeig a través de la indústria del ciment, serviria perquè la ciutat perdera la seua condició en molts casos exclusiva de «dormitori» i esdevinguera un municipi on la gent no només hi viu, sinó que també hi treballa. Aquesta evolució està prevista amb el desenvolupament de sòl industrial, aprovat al polígon del Canastell, però encara per definir.
