– Quin paper dóna a les comarques centrals valencianes (CCV) situades entre les àrees de València i Alacant?
Un dels problemes bàsics és que no s’ha fet cap mena de política territorial i s’han anat diluint les diferents àrees intermèdies ubicades entre grans àrees metropolitanes. Un estudi de l’OCDE apunta la necessitat de generar desenvolupament conjunt per evitar la desertització en recursos, tecnologia i intel·ligència.
Aquestes àrees tenen el risc de quedar en terra de ningú entre dues comarques –València i Alacant– que no es parlen i que no han desenvolupat cap política industrial comú. València no ha tingut en 20 anys la voluntat de construir una gran àrea metropolitana ni tampoc Alacant, que té una àrea comercial amb un abast més petit que Gandia.
Les CCV tenen un evident paper estratègic de frontissa de l’àrea metropolitana entre València i Alacant, però aquest model industrial no interessava al Partit Popular i València ara pateix la falta d’innovació.
Al País Valencià hi ha un rerepaís més enllà de la costa on s’han concentrat la majoria d’inversions enfocades al turisme. L’interior era bàsicament tèxtil –un sector molt afectat per la crisi– i ara aquesta zona ha diversificat cap al plàstic, l’alimentació i la cosmètica.
Com en el cas de les CVV, cal restablir els fluxos ja existents en altres àrees funcionals del País Valencià que permeta impulsar les zones industrials. Em refereixo a 6 o 7 àrees funcionals, amb una forta relació socio-econòmica, que podrien dubuixar el territori valencià de la següent manera:
L’eix de les Valls del Vinalopó
L’àrea metropolitana d’Alacant (l’eix Oriola – Alacant).
L’àrea metropolitana de València.
L’eix Sogorb-Sagunt.
L’eix Ayora-Utiel
L’eix de les comarques de la Ribera Alta i Baixa
La Plana Alta i la Plana Baixa
Les comarques de la frontera nord amb les Terres de l’Ebre
Les Comarques Centrals Valencianes
– El Consorci per a les CCV sembla un projecte abandonat. Quines accions concretes poden proposar els municipis d’aquestes comarques?
És clau la cooperació competitiva i establir cadenes de valor. L’OCDE va fer una sèrie de recomanacions al govern d’Espanya quan governava Aznar, que ni tan sols va contestar. Amb el canvi de país que vivim, els alcaldes estan en contacte per reactivar la cooperació.
Si bé a la zona hi ha pimes rellevants que competeixen amb empreses grans, hi ha alguns exemples d’accions concretes:
• La transformació d’Ibi des d’una indústria amb total dependència de la joguina fins a la creació de petites empreses industrials, que treballen des de la cooperació competitiva i amb gran flexibilitat.
• La indústria vinícola a Fontanars s’ha organitzat mitjançant la cooperació de petits cellers que fan una comercialització conjunta.
• Les ciutats de Muro i Alcoi han organitzat micro empreses que fan micro producció d’oli i vi, que introdueixen al mercat sota una marca conjunta.
• A La Safor existeix un clúster d’alimentació i salut que s’ha estructurat com a centre de distribució a l’engròs. S’intenta generar una col·laboració per produir amb valor afegit i, entre d’altres, col·laboren amb la universitat per fomentar la recerca i la innovació.
• La zona d’Aitana i La Safor és molt rica des del punt de vista mediambiental que no s’ha desenvolupat i podria ser un cas de promoció del turisme que connectés l’interior amb la costa.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
