L’anunci del cessament de l’activitat de la cooperativa Cítrics de Nules, inclòs un ERO d’extinció per al 100% de la plantilla –o siga uns 1.200 treballadors- i tot quan està a punt de començar la campanya de la taronja ha estat un colp econòmic de conseqüències difícils de calcular per aquest municipi de 13.000 habitants.
Amb tot, no pareix que se siga massa conscient de la magnitud del drama. Testimonis presencials reconeixen sorpresos la manca de tensions en l’assemblea on va anunciar-se la decisió, davant la impossibilitat de l’empresa de fer front a un deute que alguns han xifrat en més de vint milions d’euros –la direcció no va presentar cap documents als socis- després que l’entitat financera amb la qual es treballava decidira tancar l’aixeta del finançament.
Assemblea tranquil·la sobretot si es compara amb una reunió similar que ara fa dos anys va precedir el tancament de Nulexport. Llavors, les sospites de mala gestió i la pèrdua de capital dels socis van fer que la situació fora molt més tensa que ara.
«Potser és que en el fons, ja feia temps que tothom era més o menys qüestió de temps que açò passara. Si fa dos anys va ser una sorpresa molt desagradable, ara ja estava més assumit –explica un veí del poble.- Ara han parlat de la mala campanya anterior i de la manca de suport dels bancs, però pense que són aquestes coses com podrien ser d’altres».
Llavors, quin és el problema que ha portat al tancament de la darrera cooperativa agrícola en un poble que deu la seua identitat a la taronja des de fa dècades? Veient les dades resulta obvi que el problema no és aïllat de Nules, sinó que és un símptoma d’un model que s’acaba. No fa tants anya a Nules hi havia sis cooperatives agrícoles, però és que a Castelló n’hi havia quatre, a Vila-real cinc i, fins i tot a un poble de la mida de Les Alqueries, amb només 4.500 habitants, n’hi havia quatre. Hui soles en queden sis en tot el conjunt de comarques.
Problemes de volum
Per a Paco Borràs, antic directiu d’Anecoop, la qüestió principal és «d’escala». «Entre 1993 i 2023 de les 630 empreses més altres 135 cooperatives comercialitzadores de fruita i verdura que hi havia [a l’estat espanyol] només en queden 250 entre unes i altres, però en aquest temps, la producció ha passat de set milions de tones a les 25 milions de tones. Llavors una comercialitzadora treballava amb 10.000 tones anuals i hui ho fa amb 70.000».
En aquest sentit, Borràs ho té clar: «De les sis cooperatives que queden a les comarques de Castelló, totes excepte una estan dins d’Anecoop, que és el paraigua que els garanteix la seguretat de cobrar i que permet arribar als volums necessaris per sobreviure. És un pilar importantíssim».
Cooperatives integrals
En aquest sentit, Borràs, aclareix que es refereix únicament a les cooperatives «exclusivament comercialitzadores», més pròpies del nord del país, mentre que més a l’àrea de València impera un model més inegral, que inclou també la caixa rural, serveis d’assegurança, benzinera, supermercat i fins i tot serveis com electricitat o telèfon.
Aquest seria el cas, per exemple, de la cooperativa d’Atzeneta del Maestrat, que des del 2000 fins ara ha passat dels 700 socis als 1.300 i generar 16 llocs de treball entre la benzinera, el supermercat i els altres serveis. Innovadora amb projectes com una comunitat energètica local per construir alternatives als macroparcs fotovoltaics, o un pla de rejoveniment d’ametlers per augmentar la producció.
Suposa una alternativa que, podríem dir, va en direcció contrària a la d’Aneccop. «Si no es pot jugar a volum, és evident que el que cal fer és intentar crear marca i competir en qualitat, buscant més el mercat local que l’exportació» expliquen des de l’àmbit més enfocat a la sobirania alimentària.
Entre ambdues opcions, Cítrics de Nules –i tantes altres cooperatives comercialitzadores- va quedar enmig. Un model en extinció al marge de situacions més conjunturals com una mala gestió o una mala campanya.
