La petició la va fer el conseller de la Presidència Francesc Homs a principi d’octubre de 2015, en l’acte de traspàs de la presidència de l’Euroregió en què les Illes Balears donen el testimoni al Llenguadoc-Rosselló.
En paraules de Pau Caparrós, director de l’Institut Ignasi Villalonga, “Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són els principals socis comercials entre sí i mantenen importants interessos comuns en infraestructures de transport i en la cooperació en sectors econòmics estratègics”.
Per això, “l’Institut demana que aquests territoris participen en l’Euroregió Pirineus Mediterrània, o bé estudiar la possibilitat d’alternatives a la cooperació territorial en el marc europeu“.
Governança europea
El conseller Homs defensa que l’Euroregió Pirineus Mediterrània contribueix a reforçar Europa, “amb la qual sempre hem estat compromesos”. I afirma que “l’Euroregió no és només expressió i reivindicació, i posar regions a una zona geogràfica concreta, sinó que també és un compromís inequívoc per contribuir a reforçar la governança d’Europa“.
La nova estructuració territorial que redueix el número de regions de l’Euroregió Pirineus Mediterrània entrarà en vigor a França aviat, i unirà les de Midi-Pyrénées i Llenguadoc-Rosselló. En paraules de Martin Malvy –president de la regió francesa de Midi-Pyrénées–, aquests canvis estructurals són una oportunitat, ja que la nova delimitació geogràfica tindrà un PIB similar al de Catalunya.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
