RedactaVeu / València.
El creixement del valencià en el sistema educatiu ha sigut “continuat però lentíssim” i, de fet, en dues dècades, l’augment ha sigut solament d’un 28 per cent, en passar del 10,2 al 38,4 per cent de l’alumnat de l’actualitat. A més, aquesta progressió “lenta i desequilibrada, corre el perill de detenir-se i, fins i tot, de començar a involucionar”.
Així ho adverteix l’informe corresponent a 2016 El valencià en l’ensenyament elaborat pel Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV).
El treball recorda que, el 2011, el sindicat va publicar un altre informe, ‘De l’entrebanc a la involució’, en el qual ja constatava que, malgrat els anys transcorreguts des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), els avanços cap a la normalització lingüística eren “desesperadament lents”.
Ara, en 2016,l’STEPV ha volgut actualitzar les conclusions i “no s’ha trobat amb bones notícies: El 2011 un 29% de l’alumnat rebia l’ensenyament en valencià i el 2014, segons dades del Ministeri, era un 30 per cent. Amb aquestes xifres, si es fixa el modest objectiu d’arribar a un 50 per cent de l’alumnat, al ritme actual, amb un avanç del 0,25% anual, no s’aconseguiria fins el 2094”, adverteix.
L’estudi analitza el fenomen de la fragmentació entre etapes educatives. Així, un 36,3% de l’alumnat en infantil s’acull en programes d’ensenyament en valencià, un 37,1% en primària, i un 32,4% continua fent-ho en ESO. En batxillerat es redueix fins al 18,3%, i només un 1,6% el podrà fer en formació professional. L’educació especial només atén un 17,8% d’alumnat en valencià. Com a dada positiva de l’evolució, l’STEPV destaca que l’alumnat que només cursa l’assignatura de valencià, baixa un 4,4% en els últims cinc anys.
Mentre que en les etapes obligatòries la proporció d’alumnat que pot estudiar en valencià està per sobre de 3 de cada 10, en passar al batxillerat només quedarà 1 de cada 10, que desapareixerà finalment i que es convertirà en cap si tria cicles formatius. “El camí no pot ser més decebedor, com més edat té l’alumnat, més minven les seues oportunitats d’estudiar en valencià: de 3 a 0”, lamenten els responsables de l’estudi.
Igualment, s’analitza la presència de la llengua pròpia en la doble xarxa pública-privada. En aquest sentit, assenyala que únicament un 6,5% (6,3% en 2011) de l’alumnat que estudia en valencià ho fa en la xarxa privada, enfront d’un 93,4% (93% el 2011) que ho fa en centres públics. És a dir, no arriba a un de cada deu que ho fa en la xarxa privada.
Pública-Concertada
L’STEPV subratlla que la despesa pública a la xarxa concertada “ha augmentat considerablement” i, segons l’INE, des de l’any 2000 fins al 2013, aquesta despesa ha crescut, de manera constant, al voltant d’un 161% al País Valencià. En canvi, assenyala, “el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià en la totalitat de l’ensenyament no universitari augmenta en la pública i disminueix en la concertada”. El 1998, el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià en la privada concertada era un 7,9%, mentre que el 2014 s’ha quedat en un 6,5%.
“S’ha de tenir en compte que, de cada 10 alumnes de tot el sistema educatiu valencià, 7 s’escolaritzen en la xarxa pública i 3 ho fan en la privada. Açò suposa que una quantitat important d’alumnat queda pràcticament al marge dels programes en valencià. L’alumnat escolaritzat en la xarxa privada concertada se situava en el 33% en el curs 2014-2015, d’un total de 857.411 alumnes. És a dir, la privada concertada, que rep fons públics per a escolaritzar 283.689 alumnes, abandona una de les responsabilitats al fet que la compromet el marc legal del sistema educatiu, com és el de la promoció del valencià com a llengua de l’ensenyament”, retrau l’informe.
Per distribució geogràfica, el treball apunta que de cada 10 alumnes escolaritzats en tot el sistema, 5 se situen en la demarcació de València, quasi 4 en la d’Alacant i 1 en la de Castelló. Dels 5 escolaritzats a València, només 2 estudien en valencià (un 38,88%). A Alacant és el 9,31% i Castelló, amb una incidència mínima sobre la globalitat de l’alumnat, és la que escolaritza en valencià un major percentatge de la seua població, un 70%.
Davant d’aquesta situació, –producte, recalca l’informe de “la política d’obstacles” practicada pels anteriors governs del PP– es reclama “un model de plurilingüisme efectiu que garantisca el domini en igualtat de condicions de les dues llengües oficials, així com el coneixement d’una tercera llengua”.
“Caldrà exigir al nou govern el compromís amb la revitalització del vigor social del valencià per a reconduir la situació de la llengua. Ara ens juguem el futur de la llengua en tots els àmbits. La normalització ha d’avançar i no podem demorar-nos més”, conclou.
Entre les propostes que es llancen, figuren convertir el valencià en el “nucli configurador del currículum lingüístic i acadèmic”, garantir que en els territoris de predomini lingüístic castellà tot l’alumnat curse l’assignatura de valencià sense més excepcions que les que s’apliquen per a eximir de castellà i preveure una tendència ascendent d’assignatures en valencià a mesura que s’avança amb l’edat i els cursos.
