Açò últim és el missatge que es transmet, a través dels grans mitjans de comunicació, des dels grans grups econòmics i polítics interessats a camuflar la crisi financera i fer-la passar per una crisi fiscal. Missatge que, desgraciadament, està calant en bona part de la població.
Però anem a rebatre aquesta falsa creença
A finalitzar l’any 2008, quan a Espanya encara no s’havia ajudat amb diners públics a cap entitat financera, el deute públic aconseguia els 358.425 milions d’euros (el 40,20% del PIB; un nivell més que raonable). A la fi de 2012, aquesta quantitat quasi s’havia duplicat en presentar 688.231 milions d’euros (un 84,20% del PIB). És a dir, en quatre anys el volum de deute públic es va incrementar en 329.806 milions d’euros (un augment del 44% del PIB) (1).
Anem a veure ara per què es va haver d’endeutar tant l’Estat espanyol. D’una banda, es va endeutar per a injectar diners en les entitats financeres. D’altra banda, es va haver d’endeutar per a pagar els interessos d’aqueix deute que anava augmentant ràpidament. Finalment, també es va haver d’endeutar per a suplir les despeses corrents que no cobria amb els escassos ingressos fiscals (despesa social, despesa en educació, etc).
Calculem primer la quantitat total de diners que va prendre prestat l’Estat per a ajudar al sector financer espanyol (2).
– En concepte d’injeccions directes de capital (consistents a aportar diners directament a les entitats), l’Estat espanyol ha gastat 59.130 milions d’euros.
– En concepte d’adquisició d’actius (consistents a comprar-li a les entitats una sèrie d’actius, com els tòxics acaparats pel banc dolent), l’Estat espanyol ha gastat 71.821 milions d’euros.
– En concepte de crèdits per part del ICO i del FROB (consistents a atorgar préstecs a les entitats), l’Estat espanyol ha gastat 3.099 milions d’euros.
– En concepte de participacions i bons preferibles convertibles (consistents a finançar a les entitats a través de títols de renda fixa), l’Estat espanyol ha gastat 2.033 milions d’euros.
En total, des de 2009 fins a finals de 2012, l’Estat espanyol s’ha endeutat en 136.083 milions d’euros per a ajudar el sector bancari. Açò suposa que de tot el que s’ha endeutat l’Estat des de llavors, un 41,26% ha sigut per a donar-li-ho a les entitats financeres espanyoles.
Ara vegem quant s’ha hagut d’endeutar l’Estat per a poder pagar els interessos de deute públic que ha d’abonar cada any (3).
En 2009 l’Estat va haver de pagar 17.400 milions d’euros; en 2010, 23.200 milions d’euros; en 2011, 27.400; i en 2012, 28.848. Açò fa un total de 96.848 milions d’euros. És a dir, de tot el que s’ha endeutat l’Estat des de 2009, un 29,38% ha sigut per a donar-li-ho als creditors del deute públic espanyol en concepte d’interessos.
La resta, 96.875 milions d’euros, (un 29,36% de tot l’augment de deute des de 2009) és la quantitat que ha hagut de prendre prestada l’Estat per a suplir les seues despeses corrents.
Per a fer-nos una idea aproximada, podem dir que des de 2009 a la fi de 2012, la quantitat de deute públic ha augmentat aproximadament un 18% sobre el PIB a causa de les ajudes a la banca; un 13% sobre el PIB a causa del pagament d’interessos de deute públic, i un altre 13% sobre el PIB a la despesa corrent que excedeix els minsos ingressos fiscals.
En conclusió, el vertiginós augment de deute públic no es deu a l’excessiva despesa pública corrent, com resa als discursos al que ens tenen acostumats, sinó que es deu a l’acció conjunta de les ajudes a la banca –fonamentalment–, al pagament d’interessos de deute públic, i a la despesa corrent que excedeix els escassos ingressos fiscals.
Notes:
(1) Dades d’Eurostat. Disponibles en Eurostat.
(2) Totes les dades d’ajuda a la banca són oficials i han sigut consultades en el magnífic document realitzat pel company de ATTAC-Madrid Carlos Sánchez Mate. Sánchez, C. (2013): Les ajudes públiques al sector bancari espanyol.
Disponible en http://matoeconomia.blogspot.es/img/aypub2012.pdf
(3) Dades arreplegades dels llibres grocs dels Pressupostos Generals de l’Estat.
Més sobre el banc dolent:
Eduardo Garzón és autor del blog Saque de Esquina
