La Unió de Llauradors denuncia que l’acord de la passada Conferència d’Agricultura (composta pel Ministeri i els Consellers del ram), en la qual es va establir un límit de 300 euros per baix dels quals els agricultors no rebran ajudes directes de la PAC, provocarà que els citricultors valencians, amb una superfície en la seua explotació per sota de 0,83 hectàrees (10 fanecades), queden fora del sistema d’ajudes directes de la PAC, sempre que no perceben ajudes procedents d’altres sectors.
Açò suposarà, segons la Unió, que més del 30% dels llauradors valencians quedarien fora del cobrament d’ajudes directes i es deixarien d’ingressar uns 10 milions d’euros anuals.
La Unió assenyala que novament es perjudica l’agricultura valenciana perquè, a més, els agricultors reben de les ajudes de la PAC quantitats que són un 70% inferiors a la mitjana estatal. A més que, els productors d’hortalisses i molts de fruiters, també segueixen sense tenir ajudes de la PAC en no incorporar-los tampoc en aquesta nova reforma.
Pel que fa al cultiu de la vinya, els productors, que únicament rebien ajuda d’aquest sector, hauran de tenir una superfície superior a les 0,42 hectàrees per a continuar percebent ajudes de la PAC, mentre que aquesta superfície baixa a les 0,25 hectàrees en el cas dels agricultors que únicament reben ajudes procedents de l’oli d’oliva.
En qualsevol cas, el règim de xicotets agricultors que s’establirà per a aquells que perceben fins a 1.250 euros, exclourà també els agricultors que reben ajudes per sota dels 300 euros.
Des de la Unió es critica, en aquest sentit, que la Unió Europea donava opció al Govern de l’Estat espanyol a triar un límit de percepció d’ajudes per a la seua supressió de 100 o 300 euros i, finalment, amb el beneplàcit de les Comunitats Autònomes, s’ha optat per la xifra que més perjudica els agricultors valencians.
Tot i que la Conselleria d’Agricultura pretén establir sistemes per a agrupar als agricultors que reben menys d’aquests 300 euros, amb la finalitat d’evitar que es perden aquestes quantitats, des de la Unió es dubta que puguen ser efectives per les repercussions fiscals, econòmiques i patrimonials que les possibles alternatives puguen tenir per a aquests perceptors.
