La Unió Llauradora valora positivament l’acord subscrit per l’Estat espanyol i per la Xina per a l’exportació d’ametla al país asiàtic, que preveu una exportació d’unes 50.000 tones cap al 2025 i d’unes 90.000 tones extra el 2032. Seria «un volum apreciable que hauria de repercutir en benefici dels productors» de l’Estat i del País Valencià, assenyalen des de l’organització agrària.
També indiquen que no consta, segons les xifres de DATACOMEX durant el període entre 2018 i 2022, cap exportació ni importació d’ametles des del País Valencià a la Xina o viceversa. Les exportacions d’ametles amb closca del País Valencià del període entre 2018 i 2022 van ser de 1.430 tones per un valor de 7,78 milions.
Per la seua part, les importacions d’ametles en eixe mateix període al País Valencià foren de 2.578 tones per un valor de 5,83 milions. El balanç comercial (exportacions-importacions) va ser negatiu en volum, i s’importaren 1.145.970 quilos més del que s’exporta.
En canvi, el balanç és positiu en 1,95 milions. Pel que fa al valor unitari, el País Valencià exporta de mitjana a 5,44 euros el quilo d’ametla amb escorça, mentre que les importacions es van fer a una mitjana de 2,26 euros el quilo, amb un balanç favorable al País Valencià de 3,17 euros el quilo.
Els acords fitosanitaris que fonamenten aquesta eixida comercial cap a un dels mercats més importants del món culminen en un procés iniciat l’octubre del 2017, quan el Ministeri d’Agricultura va sol·licitar formalment a les autoritats xineses l’inici de les converses per a l’establiment dels requisits fitosanitaris que requereixen una traçabilitat reforçada que exigeix el registre de les parcel·les de cultiu i magatzems de confecció que vulguen participar en el programa d’exportació, així com el seguiment de determinades mesures de control del cultiu durant el cicle de producció fins a la seua eixida cap a la Xina, expliquen des de la Unió.
No obstant això, l’obertura de nous mercats en un producte amb previsions de creixement en el seu consum del 5% anual no pot ser excusa per a la reexportació d’ametla procedent de països tercers, tenint en compte que el balanç exportacions/importacions d’ametla al País Valencià reflecteix un preu bastant «més barat» en les importacions.
El responsable del sector de fruits secs de La Unió, Ricardo Beltrán, assenyala en aquest sentit que «eixe és el principal perill de l’acord, atès que sense obtindre compromisos cap a l’ametla valenciana es pot fer negoci, ja que per cada quilo d’ametla que es moga en els mercats amb les xifres actuals es podria guanyar una mitjana de 3,17 euros».
L’acord, per tant, «no s’ha de convertir en moneda de canvi per a l’entrada al nostre país d’altres produccions que puguen competir deslleialment amb la producció pròpia», assenyalen. Per aquest fet que des de La Unió s’inste a conèixer el contingut de l’acord i els requeriments que implicarà aquest flux de producte amb destinació a la Xina en un «sector malmès per una situació difícil al llarg de les últimes campanyes».
Des de La Unió s’apunta que «les previsions a l’alça del consum d’ametla en tot el món no han sigut capaces, a curt i a mitjà termini, d’incrementar els preus al productor i garantir la rendibilitat, viabilitat i sostenibilitat del cultiu, especialment del cultiu tradicional en zones fràgils en termes econòmics, socials i ambientals, com són les de la Comunitat Valenciana, on aquest cultiu compleix un paper fonamental».