La Marató València 2017 va generar 4,8 euros de despesa turística per cada euro invertit en l’esdeveniment fins a fregar els 20 milions, un 51% més que en l’edició de 2016, segons l’informe d’impacte econòmic elaborat per l’Instituto Valenciano de Investigación Económica (IVIE) sobre l’última edició, en el qual es destaca la positiva tornada de la prova en la ciutat.
La xifra “reflecteix la rellevància de l’esdeveniment a nivell nacional i internacional i el benefici per a la ciutat, ja que menys del 4 per cent de la despesa ix de diners públics”, ha assenyalat l’organització. L’informe de l’IVIE, dirigit per l’equip de l’investigador Joaquín Maudos, afegeix un “valor extra rellevant”, ja que determina un impacte econòmic total de la Marató sobre l’economia valenciana de 12.740.563 euros en termes de renda (sous i salaris, més beneficis aportats al PIB) i la creació i manteniment de l’equivalent a 431 ocupacions l’any (un 23% més).
Aquestos números milloren els registres obtinguts en 2016 en un 38% en termes de renda i en un 23% en ocupació. Del total de la renda generada, el 69,2% correspon a la despesa de participants i el 30,8% a la despesa en l’organització.
Els elevats percentatges de corredors (28.000) i acompanyants vinguts de la resta de l’estat espanyol (36,6%) i de l’estranger (25,5%), entre la suma de participants de la Marató i la 10K paral·lela, han “disparat” la despesa turística coincidint amb la recuperació de l’economia.
Factors com l’augment de la despesa mitjana diària (un 28% en el cas dels participants nacionals i un 8,6% en els estrangers), el major nombre de persones que acompanya cada corredor en la seua visita a València (la grandària mitjana del grup ha passat de 3 a 3,4 en els nacionals i de 2,8 a 3 en els estrangers) i la major durada de l’estada de participants i acompanyants estrangers (de 3,4 a 4,4 dies) expliquen l’augment del 51% de la despesa turística respecte a l’edició de 2016.
De fet, la quantia més important correspon a l’allotjament (30,6% en els participants nacionals i 31,8% en el dels estrangers) i els serveis de restauració (29,4% en tots dos casos), que són els tipus de despeses que més han crescut en relació a 2016 i arriben als 6,2 i 5,8 milions d’euros.
