Dilluns, el diari Información d’Alacant publicava un reportatge en què explicava que, a una setmana de les Fogueres de Sant Joan, els locals d’hostaleria es trobaven mancats d’efectius laborals per a cobrir la demanda generada durant les festes. Mentre els hotels tenen reservades quasi la totalitat de les habitacions, els restaurants experimenten una situació similar, tot i que amb la dificultat de trobar treballadors per a cobrir aquesta afluència exponencial.
Entre les consultes fetes a la patronal del sector, Mar Valera feia unes declaracions que generaven indignació. La presidenta de l’Associació Provincial d’Empresaris d’Hostaleria d’Alacant (Apeha) deia que «està sent bastant complicat trobar gent que vulga treballar», perquè «crec que el problema és que la gent no vol treballar».
Aquelles paraules suscitaven una allau de reaccions que condemnaven l’afirmació. Segons dades sindicals, l’economia submergida a la demarcació d’Alacant frega el 28% del PIB, tres punts per damunt de la mitjana estatal. L’hostaleria és un dels grans motors d’aquesta zona, i en aquest sector es calcula que el 30% dels treballadors no cotitzen a la Seguretat Social i que una part de les jornades dutes a terme per part del treballador acostumen a ser pagades en negre.
Aquestes dades coincideixen amb un seguit de realitats que posen en qüestió el model de l’economia del sud valencià. Segons dades d’Ineca, l’Institut d’Estudis Econòmics de la Província d’Alacant, aquesta és la demarcació que més llicenciats exporta i la tercera per la cua en el rànquing de la mitjana salarial, només per davant de Cáceres i Badajoz.
La situació de l’hostaleria, que es desenvolupa segons molts treballadors en situacions crítiques, és especialment delicada en la temporada alta, quan més treball es genera i quan més es reflecteixen les condicions dels treballadors d’un sector que és, alhora, un dels que compta amb menor filiació sindical.
