La Unió de Llauradors indica que la major part dels supermercats i grans superfícies de País Valencià tenen en aquests moments encara cítrics (taronges i llimes) procedents de Sud-àfrica i Sud-amèrica (Argentina i Uruguai, fonamentalment) quan ens trobem en plena campanya de recol·lecció i comercialització dels nostres cítrics.
Cal assenyalar a més que la qualitat organolèptica no pot ser la mateixa d’una fruita recol·lectada amb quilòmetre zero com la nostra que una altra procedent a més de 3.000 quilòmetres de distància, recol·lectada fa diversos mesos i posada a la venda després de romandre conservada en càmera. Als productors valencians “se’ns exigeixen uns calibres grans per a comercialitzar la nostra fruita el que provoca que part de la collita es quede en l’arbre i després et trobes amb qualitats d’altres fruites importades que deixen molt a desitjar”, apunten des de la Unió.
Aquesta circumstància coincideix a més amb l’amenaça de la possible entrada d’una plaga de cítrics importats que podria ser molt lesiva per a la citricultura valenciana. La Comissió Europea per exemple segueix sense prendre mesures sobre les importacions de cítrics procedents de Sud-àfrica malgrat haver-se detectat més de 34 casos de Guignardia citricarpa o taca negra en els seus enviaments a l’exterior. La Comissió Europea s’havia compromès a actuar de forma ferma si s’interceptaven cinc carregaments amb taca negra i malgrat haver sobrepassat amb escreix aquesta quantitat segueix fent els ulls grossos.
En aquest sentit la Unió demana tant a les autoritats europees com a espanyoles que extremen les mesures de vigilància i control per a evitar l’entrada d’una plaga encara desconeguda en els nostres cítrics i que se suspenguen les importacions per part de la UE amb fruita infectada quan es detecte un enviament. Ramón Mampel, secretari general de la Unió, diu que “més val prevenir que guarir i si no s’actua amb diligència una nova plaga en els nostres cítrics podria ser la punta a l’actual crisi de rendibilitat”.
La Unió indica que les cadenes de distribució haurien de tenir major sensibilitat cap al producte autòcton i en el moment que la nostra producció citrícola estiguera llista per a comercialitzar-se hauria de ser la que estiguera a les tendes. A mitjan novembre la veritat és que sobretot en taronges o conviuen amb les importades o en el cas d’algun dels centres comercials més importants segueixen havent-hi únicament taronges de Sud-àfrica. No hem d’oblidar que els productors citrícoles del País Valencià tenen serioses dificultats per a vendre la seua collita a un preu raonable que els permeta seguir mantenint la seua explotació en peus, mentre cada vegada hi ha més fruita d’importació.
La campanya citrícola actual ve acompanyada per una climatologia adversa (altes temperatures i falta de pluges), un mercat que no té encara la demanda esperada i uns preus baixos per als productors. Els agricultors valencians han hagut d’incrementar a més els seus costos de producció sobretot per al control de les plagues i els regs a causa que les temperatures no són els adequades per a aquesta època de l’any.
