“El sistema de pensions públic té futur”. Aquest és el punt en què conflueixen tots els partits polítics amb representació parlamentària al País Valencià. Amb el que no estan tots d’acord és amb el camí a seguir per a garantir la sostenibilitat d’un sistema que es va segellar en 1995 amb el Pacte de Toledo però que el PP va dinamitar per unanimitat en 2013. La importància d’aquest pacte, segons els grups polítics, radica, d’una banda, en el seu aspecte garantista i, de l’altra, en el fet que es va aprovar amb unanimitat política.
El Pacte de Toledo va ser justament el centre del debat organitzat per CCOO a València i protagonitzat per Pilar Lima, de Podem; Antonio Clemente, del PPCV; Jesus Ros, del PSPV; Ignasi Candela, de Compromís, i José Cano, de Ciutadans. De fet, el principal retret que tots els participants van fer al representant del PPCV va ser que el govern de Rajoy trencara unilateralment l’acord i deixara les pensions “a voluntat del govern de torn”. Sense reconéixer els fets, Clemente va considerar el Pacte de Toledo com una cosa “absolutament bàsica” i va acusar el PSOE de ser els que van retallar i congelar les pensions. Ros va entonar el mea culpa però va assenyalar que tot el que van fer els socialistes va ser per consens.
Un dels aspectes que preveu el pacte és la revalortizació de les pensions segons l’Índex de Preus del Consum (IPC). Amb la reforma del sistema de pensions feta pel govern espanyol en 2013, aquest augment dels subsidis en concondança amb l’augment del preu de la vida va desaparéixer. La recuperació d’aquest element és un dels motius que, setmana rere setmana, està fent eixir els jubilats de tot l’Estat al carrer, “cosa que el PP no pensava possible”, segons ha apuntat Ros. Totes les formacions polítiques, a excepció del PPCV, que va guardar silenci, van fer seues les reivindicacions dels pensionistes.
No obstant això, per al representant del PSPV, revaloritzar les pensions segons el preu de la cistella de la compra no és suficient perquè perpetua la situació actual “i els que més guanyen continuaran tenint més”. Davant d’això va plantejar que s’estan donant per fetes qüestions que caldria reestudiar. “Per què la pensió mínima és la que és? Per què els anys de cotització mínima per a cobrar són els que són? Què fem amb la gent que ens deixem a les cunetes?”, es va preguntar. El socialista va defensar que “és millor un mal pacte que una manca d’acord” i va instar les forces polítiques a repensar Toledo.
Com omplir la vidriola de les pensions va ser l’única qüestió en què Compromís i el PPCV van coincidir mínimament. “El sistema públic de pensions no es pot garantir només amb les cotitzacions”, van apuntar Candela i Clemente. Mentre que el popular no va portar més enllà la idea, Candela va insistir que “hi ha diners” per a pagar les pensions. Per a aconseguir-los, defensa que es deixen de bonificar els plans privats o les empreses que afavoreixen la precarietat laboral. En aquest aspecte va coincidir amb la representant de Podem, que va lamentar que “es continuen prioritzant sectors com la banca”. Lima va afegir que “cal escoltar el que han de dir les dones” i va lamentar que el llindar de la pobresa estiga situat “només” en 537 euros mensuals. La senadora de Podem, única dona a la taula redona, va apel·lar a la coherència i va lamentar que, mentre que a ella li han pujat el sou un 1,5%, el PP pretén que els pensionistes es conformen amb les “molletes” i només els ha apujat les pensions un 0,25%.
Un pacte de consens amb pocs punts en comú
Per al PPCV i Ciutadans –que ha dedicat la major part de les seues intervencions a desmarcar-se del PP–, la baixa natalitat és un dels principals problemes per a sostindre les pensions en el futur. La resta de partits, que van coincidir en la idea, van criticar que, amb la situació de precarietat instaurada en el món del treball “i derivada de la reforma laboral del Partit Popular”, els joves no poden independitzar-se i formar una família. “Les polítiques de natalitat del PP plantegen que les classes populars siguen com de l’Opus Dei”, va ironitzar Candela, en referència al fet que aquest corrent religiós es caracteritza per tindre molts fills.
Tant Podem com PSPV i Compromís van retreure a Ciutadans que actue com a “crossa del PP” i van lamentar que els d'”eme punt Rajoy” només saben crear ocupació disminuint les hores productives per treballador, “fet que no ajuda a omplir la vidriola de les pensions”. En aquest sentit, Podem i Compromís van instar a repensar el model productiu i no deixar tota la responsabilitat en la natalitat.
Des de diferents punts de vista, els partits van coincidir que les pensions tenen futur i aquest passa pel Pacte de Toledo. El debat de dimecres en la seu de CCOO va evidenciar que tornar al consens no serà fàcil. Encara que entre les tres forces de tarannà progressista les postures són properes, la distància amb el PP i Ciutadans –que també tracten de desmarcar-se entre ells– dificulten la tornada a un pacte trencat unilateralment.
