“Fins ara, els polítics han parlat molt poc de l’espoli que hem patit els valencians. Esperem que la difusió del llibre esmene les coses. La premsa valenciana tampoc no ha parlat, més enllà d’aspectes genèrics”. “El llibre de Cucarella”, ha afegit Pérez Benlloch, “està a l’abast del nivell de tots els candidats”. “En tot aquest silenci, hi ha una qüestió afegida: dels dos partits que han governat Espanya, no se sap qui ho ha fet pitjor”. “El mal finançament del País Valencià, més que un problema econòmic, és un problema polític”, ha remarcat el periodista.
Vicent Cucarella ha explicat, tan pedagògicament com ho ha fet en el llibre, les característiques i conseqüències del sistema de finançament en l’economia i el benestar del País Valencià, a partir de les balances fiscals que, ocasionalment i de molt de tard en tard, difon el govern espanyol. “Sobre un PIB per càpita que en la mitjana espanyola és de 21.685 euros, el del País Valencià és de 19.890, és a dir, som un 12,3% més pobres, la qual cosa representa uns 2.000 milions d’euros dels nostres impostos que s’envien a Madrid sense retorn”, explica l’economista.
Cucarella subratlla entre les causes que expliquen el dèficit fiscal “les menors pensions contributives i classes passives que tenim, amb salaris per sota de la mitjana espanyola; menors inversions en infraestructures i transports, i menors recursos del sistema de finançament autonòmic”. “La valenciana és la pitjor comunitat autònoma del règim comú, descomptades les comunitats forals; rebem de 800 milions d’euros a 1.000 milions anuals, menys del que ens pertocaria. Això és l’equivalent a 200 instituts de secundària o dos hospitals com La Fe, cada any.”
Entre els greuges que arrossega el finançament valencià, Vicent Cucarella cita “la menor valoració inicial dels serveis traspassats; l’assumpció pionera de les competències; el manteniment de l’status quo en cada revisió del model; les limitacions imposades a les millores del sistema; la dificultat a posar d’acord totes les comunitats per a resoldre les diferències del sistema; la manca de capacitat o voluntat negociadora; el creixement de la població, i el desequilibri en la distribució dels ingressos entre l’administració central i les comunitats autònomes”. L’autor d’”El finançament valencià” situa el principal problema en el capítol dels ingressos. “Patim menor finançament autonòmic, menors transferències de capital provinents del Fons de Compensació Interterritorial i d’altres, i menors transferències de capital de la Unió Europea. Entre els anys 2002 i 2013 hem deixat d’ingressar un 22% respecte del que ens pertocaria”.
Hi ha més aspectes que fan palesa la discriminació dels valencians –l’única comunitat autònoma que és pobra en termes de PIB i aporta fons al sistema- . “Els valencians són els que menys gasten (aproximadament un 20%) respecte de la mitjana espanyola”. Vicent Cucarella remarca que, tot i la mala gestió derivada de sobrecostos, etc., -que representa vora 1.200 milions d’euros-, “el deute derivat del mal finançament autonòmic és de 13.000 milions d’euros, d’acord amb les xifres oficials del govern central”.
Tant el periodista J.J. Pérez Benlloch, com Vicent Cucarella confien a que el llibre estimule el debat públic i la conscienciació social, a fi de posar pressió als agents polítics i econòmics i acabar amb la discriminació.
