La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha anul·lat diversos apartats de l’ordenança de l’Ajuntament de València que regula els vehicles de turisme amb conductor (VTC).
D’aquesta manera, els magistrats deixen sense efecte diversos apartats de l’article 53 bis de l’Ordenança de Mobilitat després d’estimar dos recursos interposats contra la norma per algunes empreses del sector i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
La sala aplica en totes dues resolucions, datades el 24 de març, la seua pròpia jurisprudència –ja es va pronunciar en els mateixos termes en relació a una ordenança municipal d’Elx–, així com l’establerta sobre aquest tema el febrer del 2023 pel Tribunal Suprem.
Entre altres restriccions, anul·la l’obligatorietat que els vehicles VTC hagen de contractar-se amb almenys una hora d’antelació a la prestació de servei, la prohibició d’estacionament en aeroports, centres comercials i altres llocs de gran concentració i generació de demanda de serveis de transport i la prohibició de la captació de clientela mitjançant geolocalització.
En el cas del recurs presentat per les empreses, la sala estima en part la seua al·legacions i anul·la, en concret, l’apartat 2 lletres a) , b), c), d), e) i f) de l’art. 53 bis de l’ordenança, i en manté la validesa de la resta.
La sentència puntualitza que les administracions poden imposar obligacions als operadors econòmics que afecten el lliure exercici de l’activitat econòmica sense que per aquest motiu s’infringisca la Constitució o la normativa comunitària sobre lliure competència i unitat de mercat.
«La llibertat d’empresa no garanteix que els poders públics no puguen establir mesures que incidisquen en aquest dret», remarquen els magistrats, que, no obstant això, precisen que «han de complir unes certes exigències com ara el deure d’atendre un objectiu considerat com constitucionalment legítim i estar emparada en alguna de les raons d’interès general i ser adequades i necessàries per a aquesta finalitat». «En tot cas s’ha de respectar el principi de proporcionalitat», insisteixen.
Sobre l’obligatorietat de contractar amb una hora d’antelació, la resolució recorda jurisprudència prèvia sobre la qüestió en la qual es raona en relació amb un interval de temps fins i tot menor de 30 minuts entre la contractació telemàtica i l’efectiva prestació del servei que constitueix «una molt notable limitació per a l’exercici d’aquesta activitat empresarial, capaç de desanimar l’usuari per a la utilització d’aquest servei». «Ni tan sols s’accepta que aquesta exigència siga necessària i adequada per a la consecució de l’objetiu d’interès general que es persegueix com preservar el règim de precontractació i evitar el frau», agrega.
En relació amb l’obligació d’estacionament en aparcaments sense possibilitat en la via pública quan no es preste un servei, es justificaria la mesura per a evitar la congestió del trànsit i la contaminació mediambiental, «no obstant això sent incerta la consecució de tals objectius sense proves sobre aquest tema ha de prevaldre el dret dels consumidors, en incrementar-se els temps d’espera per als clients de VTC enfront dels taxistes, a qui se’ls permet circular sense passatgers per a captar clients, sense importar en aquest cas el risc de contaminació i densificació del trànsit».
D’altra banda, la sentència –contra la qual cap recurs– recorda que la disposició addicional primera del Decret llei 4/2019 no habilita les entitats locals per a establir aquest tipus de limitació.
