La Unió de Llauradors denuncia que el considerable retard de la Generalitat a l’hora d’abonar les ajudes agràries pendents causa greus problemes a nombroses famílies valencianes d’agricultors i ramaders i converteix cada cas en un autèntic drama.
Resulta especialment greu si la qüestió afecta joves que han decidit incorporar-se a l’activitat agrària a causa del grau d’envelliment de la població agrària valenciana, on el 70% de titulars d’explotacions agrícoles té més de 55 anys i els majors de 65 són ja el 43%, segons l’últim cens agrari disponible que data del 2009. La crisi en altres sectors ha portat ara a molts joves a tornar a l’agricultura com a forma de vida; bé recuperant, mantenint i heretant l’explotació familiar, bé prenent la iniciativa personal de treballar i emprendre en aquest sector.
És el cas per exemple d’una parella associada a la Unió, amb dos fills, que vivien a Castelló i Amposta, respectivament, i que van decidir emprendre junts una nova etapa a la Salzadella amb una explotació ramadera d’oví. Van demanar ajuda a Conselleria d’Agricultura per a una primera instal·lació que va ser aprovada en 2011. Van subscriure un préstec i els van concedir dos anys per a començar a retornar-lo. Ara ja se’ls ha acabat el termini i és quan han de fer front als pagaments per a retornar un préstec, teòricament bonificat per la Conselleria, i liquidar unes quotes i interessos sense rebre encara els seus diners de la Generalitat.
La situació és tan angoixant que pateixen diversos mesos d’impagament a la Seguretat Social, els ha arribat una carta dient-los que els embarguen el cotxe i intenten ajornar o fraccionar el seu deute. Per açò han escrit una carta a Conselleria a mà -que adjuntem- on narren en primera persona el seu drama personal i demanen un avançament urgent de la subvenció. “Portem una vida molt dura, amb molt de treball, sense capritxos i sense vacances, però només em lamente d’haver invertit els meus diners en el préstec d’un banc que ja em volen cobrar sense percebre la meua ajuda i per a pagar-lo he de llevar-ho de necessitats bàsiques com la roba dels xiquets o reduir la compra de menjar al mínim. Tot ens va malament i ja no podem cobrir les necessitats bàsiques dels xiquets o dels animals de l’explotació. Si no paguem el lloguer del pis ens tiren a l’abril. Necessitem un avançament de la subvenció”, són alguns extractes de la dura carta.
El cas de Sònia i Daniel lamentablement no és el primer ni serà l’últim. Com ells hi ha molts més que pateixen en les seues carns els retards dels pagaments de la Generalitat i que es lamenten en més d’una ocasió per haver-se dedicat a agricultor o ramader.
