Pareix que l’atac de nostàlgia del PP va més enllà de posar-li Rita Barberá a un pont de València. El seu pla de govern, que fàcilment es diria que ha estat dissenyat pels mateixos que porten el web de «Jo aní a l’EGB», passa per agarrar la màquina del temps i començar des del 2008, fent com si mai haguera existit el Botànic ni la crisi econòmica mundial ni, òbviament, l’emergència climàtica, la pitjor sequera en segles ni cap de totes les coses que han succeït els darrers 15 anys.
Així, la primera mesura política d’envergadura que ha anunciat el nou Consell és la revisió del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), per tal de permetre reactivar huit projectes urbanístics al llarg de la costa del País Valencià. Huit projectes que, ja al 2008 i en plena bombolla immobiliària, eren tan excessius que no van poder-se dur a terme. Ara, Mazón i Barrera estan disposats a doblar l’aposta.
Però, de què estem parlant?
PAI Doña Blanca Golf de Torreblanca
Es tracta d’un macroprojecte turístic de més de 4.000 habitatges, tres hotels de luxe, un camp de golf i centres comercials a la platja de Torreblanca (Plana Alta) paralitzat des de fa més de vint anys. La Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) està caducada i també s’han denunciat l’incompliment de diverses normatives ambientals, a més de no tenir garantit el subministrament hídric. La reactivació del PAI el 2018 va provocar que el secretari municipal dimitira després d’emetre un informe on se’n qüestionava la legalitat. A més a més, tal com publicava la Directa, part de la superfície del PAI està declarada com a sòl no urbanitzable d’especial protecció per la Xarxa Natura 2000. En concret, l’aiguamoll de la desembocadura del riu Sant Miquel i el saladar del Clot de Tomàs.
Golf Sant Gregori de Borriana
Venut fa 23 anys com un paradís residencial i de turisme de luxe, hui no són més que «enderrocs», segons un mitjà tan poc procliu a criticar aquests projectes com El Mundo. Havia d’ocupar 2,5 milions de metres quadrats amb 6.000 habitatges, hotels i, com no, camps de golf. El 2019, el TSJ del País Valencià va anul·lar els plenaris municipals que van atorgar la figura d’agent urbanitzador a Urbanización Golf Sant Gregori SAU (UGSG), que actualment es troba en concurs de deutors. El nou alcalde del PP, Jorge Monferrer, va reunir-se amb els tècnics municipals per explorar vies per recórrer la sentència i reactivar el projecte. La resposta dels funcionaris, segons El Mundo, va ser «que la millor opció és no recórrer l’anul·lació». La zona per ara es troba plena d’enderrocs i escombraries que l’empresa urbanitzadora va llançar per a impedir que els propietaris pogueren aprofitar els camps i que l’ajuntament no els ha fet retirar. De fet, hi ha una querella penal a un jutjat de Vila-real per aquest tema.
Platja del Puig
Aquest PAI de 400 habitatges afectaria part de la marjal del Puig, que es troba protegida, tant pel PATIVEL com pel Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) i la revisió del Catàleg de Zones Humides del País Valencià, així com la llei 11/94 d’espais naturals protegits. De fet, si el projecte continua, Acció Ecologista Agró ja ha avançat que portarà el cas als tribunals.
El Brosquil i la Vega de Cullera
Conegut com el Manhattan de Cullera, és un dels PAI més grans aprovats durant la bombolla immobiliària i ja llavors pareixia desmesurat. Sobre una superfície de 610.000 metres quadrats, el projecte havia de reunir 33 torres de 25 plantes, dos hotels de 40, un palau de congressos i un port esportiu amb 800 amarraments. En total, una urbanització de 5.000 habitatges on podrien viure fins a 20.000 habitants, doblant la població actual del municipi, i açò sense comptar amb les altres 4.000 vivendes de la zona del Brosquil. El projecte amenaça la desembocadura del Xúquer i tampoc compta amb l’informe favorable de la Confederació Hidrogràfica. Liquidat per l’esclat de la bombolla immobiliària, fa cinc anys que van començar certs tràmits per rellançar-lo, amb el PATIVEL, però també la viabilitat econòmica, com a principals obstacles. De fet, fa un any i mig, l’ajuntament va avançar que les obres s’iniciarien abans d’un any, però per ara encara no han començat.
Rafalcaid de Gandia
Amb 136 habitatges i zones comercials, aquest PAI va caducar oficialment el maig del 2023, després d’estar-se cinc anys sense que s’iniciara l’execució, tal com obligava el PATIVEL. Ara caldria començar tots els tràmits des de l’inici, començant per la requalificació del sòl, que ha passat a ser rústic no urbanitzable.
Mareny de Tavernes de la Valldigna
La primera planificació data del 2004 i preveia 21.800 metres quadrats per a apartaments i diferents tipus d’edificis, 6.800 metres2 més per a habitatges unifamiliars, 10.402 metres de sòl comercial, un total de 3.500 metres quadrats per a hotels i 1.800 a apartaments turístics. El gener del 2022 caducava el PAI per «desinterés de la promotora», després que aquesta no es molestara ni ha respondre els requeriments de la Comissió Territorial d’Urbanisme.
Cala Mosca a Oriola
Es tracta de l’últim quilòmetre sense urbanitzar de les comarques del sud del País Valencià i fa anys –com a mínim des de mitjans dels 90 del segle passat- que està amenaçada per un PAI que pretén construir-hi 2.200 habitatges malgrat la forta oposició veïnal. Els litigis judicials i els al·legacions han estat incomptables i fins i tot la Unió Europea s’hi va posicionar en contra. Els col·lectius veïnals i ecologistes sempre han lamentat que Cala Mosca quedara desprotegida pel PATIVEL i, de fet, ja fa dos anys que els esforços per evitar la urbanització són a contrarellotge.
