Xavier Pérez / Almussafes.
Com és possible que a mitjan 2016 les empreses valencianes no estiguen connectades per alta velocitat amb Europa? És ben senzill: la política centralista de l’Estat espanyol en infraestructures ha retardat més de 20 anys la construcció de la plataforma d’ample europeu des d’Algesires fins a Europa.
Què ha significat aquesta nefasta política? Doncs la pèrdua de competitivitat de les empreses del País Valencià i sobretot la més important: la planta de Ford a Almussafes.
Per això, el govern del Botànic s’ha ficat en marxa, davant la passivitat del govern de Rajoy i especialment del menyspreu de l’exministra Ana Pastor i ha decidit donar un pas endavant per a connectar Ford amb el futur Corredor Mediterrani.
D’aquesta forma, el Ple del Consell ha aprovat el Decret pel qual s’acorden les bases reguladores per a la concessió directa d’ajudes per a realitzar les inversions necessàries en la terminal logística de l’àrea industrial d’Almussafes per a la seua connexió i operativitat amb el Corredor Mediterrani.
La terminal logística d’Almussafes pot connectar-se en perfectes condicions d’interoperabilitat al Corredor Mediterrani amb una inversió prevista de 10 milions d’euros durant el període 2016-2018. Aquesta inversió es distribuirà en tres fases: 2016: tres milions d’euros; 2017: cinc milions d’euros i 2018: dos milions d’euros.
Segons un estudi recent realitzat per la Universitat de València, 2018 és l’any òptim per a l’entrada en funcionament del Corredor Ferroviari del Mediterrani i el seu accés per la terminal d’Almussafes, en ser el moment en què es preveu un major volum de les exportacions.
Una ràpida entrada en funcionament d’aquesta plataforma ajudarà a reforçar l’agricultura i la indústria regional, que es veuran beneficiades amb uns menors costos de transport.
Per tant, en l’actual context d’incipient recuperació econòmica, és necessari contribuir de la manera més àgil possible a donar suport a aquells projectes que contribuïsquen de manera determinant a reforçar aqueixa recuperació global, i no hi ha dubte que l’adequació d’aquesta Terminal logística a l’ample de via europeu és un d’ells.
Així mateix, el desenvolupament d’aquest projecte suposarà un impuls important en la modernització i millora de la competitivitat industrial global del teixit empresarial del seu entorn
A més, les accions que es duguen a terme a l’empara de l’ajuda tindran un impacte econòmic singular en benefici de la integració i equilibri de l’economia regional i de totes les seues activitats industrials i productives.
Podran beneficiar-se d’aquest Decret, a banda de la planta d’automòbils i, amb caràcter general, totes les empreses usuàries de la plataforma logística, així com les empreses subsidiàries de les mateixes, la qual cosa suposa una repercussió directa en el volum de negoci i competitivitat de tots els sectors econòmics del País Valencià.
Terminal logística d’Almussafes
La terminal logística d’Almussafes compta amb 20.000 metres quadrats de superfície per a contenidors, quasi 13 quilòmetres de longitud i una platja de 26 vies (de diferents usos) i és capaç de moure anualment 69.200 contenidors (equivalents a 1.989.000 tones).
Per altra banda, cal destacar que el País Valencià és actualment la segona comunitat amb major saldo comercial, la quarta amb major increment interanual d’exportacions i l’única amb saldo positiu de les principals autonomies exportadores, cosa que suposa el 13% del total de l’Estat. La taxa de cobertura del 118,9% (d’exportacions respecte a importacions) supera en 29 punts la mitjana estatal (90,3%).
Aquesta adaptació de la infraestructura, a més de l’esmentat parc industrial, està previst que afecte d’una forma directa empreses pertanyents a diversos sectors com el d’automoció, alimentació (arrossos, cebes, fruites i verdures, dolços, etc.), transport, productes químics, etc. de diverses ubicacions (València, Alacant, Murcia, Albacete, Conca o Madrid).
Com a efecte de l’adaptació, així mateix s’espera un increment del nombre d’empreses noves que derivarien mercaderies com a conseqüència de l’estalvi de costos que puguen experimentar, en desviar trànsit d’altres terminals ferroviàries o mitjans de transport no ferroviaris (com el vaixell o el camió).
Aquests nous usuaris de la terminal són empreses estrangeres situades a Holanda, Alemanya i Regne Unit pertanyents a sectors com el transport de productes frescos i congelats, la producció i comercialització de fruites i hortalisses, la logística, el comerç, infraestructures, etc. i que utilitzaran la terminal per a enviar els seus productes a l’estranger.
Els principals sectors econòmics als quals afecta directament la intermodalitat serien el ceràmic, agroalimentació, automòbil i indústria auxiliar, moble i química.
