Que els fills vénen amb un pa sota el braç és una de les dites que més es repeteixen a les dones que es queden embarassades. No obstant això, hi ha moltes vegades que el lloc de treball on les dones es guanyen el pa no és apte per a elles durant els mesos de gestació o de lactància. I és que encara que d’entrada una feina pot no tindre cap tipus de risc, la situació canvia quan és una dona embarassada qui l’ocupa.
Els riscos més evidents són els que deriven de llocs de treball que ja els tenen en condicions normals. És el cas del perill que deriva de treballar en feines on s’està exposat a substàncies i productes químics perillosos. També són més fàcils de detectar els riscos en llocs de feina on es treballa amb radioactivitat o amb persones que poden transmetre alguna patologia, com per exemple en l’àmbit sanitari. Tanmateix, no són els únics.
Una postura o temperatura inadequada, el soroll, l’estrés, passar moltes hores asseguda o dreta, uns torns de treball inadequats i carregar pes també poden suposar un risc per a dones en estat de gestació. Així ho explica la ‘Guia per a la prevenció dels riscos durant l’embaràs i la lactància’, elaborada per CCOO amb la col·laboració de la Generalitat i l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT).
La publicació d’aquesta guia forma part de la campanya ‘Defensa la teua postura’, engegada el passat dijous per CCOO i que s’allargarà fins a finals d’any. L’objectiu és fomentar la cultura preventiva i potenciar la informació individual i la defensa col·lectiva del dret a treballar en condicions segures i entorns saludables. La campanya s’emmarca en l’Estratègia Valenciana de Seguretat, Salut i Benestar Laboral 2017-2020 per a fomentar la cultura preventiva i potenciar la informació individual i la defensa col·lectiva del dret a treballar en condicions segures i entorns saludables.
Dins d’aquesta campanya, el sindicat va organitzar divendres una jornada titulada ‘Protecció del risc durant l’embaràs i la lactància’ en la qual es va parlar sobre les diferents situacions de risc i les principals solucions legals de les quals disposen les dones i les empreses. Tal com van explicar Mila Cano, secretària de Política Electoral, Afiliació i Serveis, i Daniel Patiño, secretari d’Acció Sindical, Salut Laboral i Medi Ambient, quan hi ha un risc per a la dona embarassada inherent al lloc de treball, l’empresa està obligada a adaptar el lloc de treball a les necessitats de la gestant, després de passar per una avaluació que determine que existeix algun perill per a l’estat de la dona.
Per exemple, l’empresa hauria de facilitar que una embarassada no faça torns de nit, no carregue pes, evite situacions amb altes o baixes temperatures i puga estar sempre en una postura adequada. Si el lloc de treball no es pot adaptar, l’empresa haurà de facilitar-ne un de nou mentre dure la gestació i la lactància, en el cas que la dona trie donar-li el pit al nadó.
Si l’empresa no té la possibilitat d’adaptar el lloc de treball o de facilitar-ne un de nou, la llei preveu que es puga suspendre la relació laboral per risc durant l’embaràs. Segons l’article 48 del Reial Decret 2/2015 la suspensió del lloc de treball és temporal i la plaça ha de quedar reservada fins que el lloc de treball ja no supose un risc per a l’estat de la dona.
Processos de risc per a l’embaràs
Malgrat les facilitats legals que tenen les empreses i les dones per a resoldre una situació de risc durant l’embaràs, CCOO denuncia que no s’inicien tots els processos de risc per a l’embaràs que caldria. Així, segons les dades de què disposa el sindicat, obtingudes de les xifres oficials de la Seguretat Social, l’any 2017 es van donar 24.197 baixes per maternitat i, d’elles, només 8.454, el 35%, van iniciar un procés de risc per a l’embaràs.
Per al sindicat aquesta xifra és molt baixa i no representa la realitat dels llocs de treball ocupats per dones. El secretari d’Acció Sindical, Salut Laboral i Medi Ambient, Dani Patiño, no sospita només de “la xifra baixa” de processos, sinó també de la seua durada. Segons el responsable sindical aquestos processos tenen una durada inferior a tres mesos i això mostra una demora interessada i econòmicament quantificada per part de les mútues, amb el consegüent impacte per a la Seguretat Social, que acaba assumint la majoria de les baixes com a malaltia comuna.
La xifra és encara més baixa en el cas de les lactants, ja que només 44 de totes les dones que tenien permís de maternitat van iniciar un procés de risc. En opinió de Patiño, aquesta és una xifra baixíssima, “que només amb el nombre de dones que treballen a la central nuclear de Cofrents hauria de ser superior”.
“L’embaràs no és una malaltia”
“El que ens preocupa no són eixes 8.454 dones, sinó tota la resta que no han demanat la prestació”, explica Patiño, que assegura que moltes d’eixes dones han seguit treballant malgrat patir riscos o han optat per demanar una baixa mèdica regular. Segons les dades del sindicat, el 30% de les dones que no han iniciat el procés de risc han demanat una baixa mèdica.
Patiño lamenta “l’impacte en les arques de la Seguretat Social” que això suposa, ja que, per llei, qui s’hauria de fer càrrec de pagar una prestació a les dones a les quals no se’ls pot adaptar els llocs de treball durant l’embaràs, són les mútues. Però, sobretot, critica que moltes dones es veuen abocades a demanar una baixa perquè els seus drets laborals no es respecten.
En aquest sentit, Patiño apunta, en primer lloc, a la vulnerabilitat davant la precarietat laboral de les dones, que es veuen forçades a seguir treballant en condicions insegures. I, en altres casos, no s’atreveixen a iniciar el procés de risc per por a perdre el seu lloc de treball.
La segona causa a què apunta és una deficiència en les avaluacions prèvies dels llocs de treball, en previsió que poden ser ocupats per dones embarassades o en període de lactància, “que no són malalties, sinó situacions previstes i protegides per la normativa”.
