La possibilitat que el govern de Mariano Rajoy no siga capaç d’amarrar prou suports parlamentaris als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2018 amenaça la inversió en infraestructures al País Valencià. Així ho va advertir aquest dimecres el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, després de reunir-se amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, per a abordar l’Agenda Valenciana d’Infraestructures, l’itinerari d’inversions prioritàries dibuixat pel Consell.
Una eventual pròrroga dels PGE del 2017 condicionaria la despesa disponible per a carreteres i trens. Ara bé, el representant de l’executiu espanyol va deixar fora de la línia de risc el Corredor Mediterrani, atés que les obres corresponen a Adif i el gestor ferroviari té el recurs de l’endeutament. Un dia després que De la Serna es comprometera amb el Corredor en la trobada de l’Associació Valenciana d’Empresaris a Madrid, el ministre va reiterar la seua aposta pel traçat.
En aquest sentit, va assegurar que el tram entre Vandellòs i Tarragona tindrà les obres enllestides enguany, igual que els projectes de les obres del tram Castelló-València, que es tancaran abans que finalitze l’any en curs. L’objectiu del Ministeri amb aquesta porció del traçat és acurtar en mitja hora la connexió entre les dues ciutats valencianes, un autèntic coll de botella ferroviari. La inversió prevista només per a aquest tram ascendeix a 200 milions d’euros fins al 2020.
Castelló-Sagunt, el tram més verd
El punt del Corredor més endarrerit, i així ho va reconéixer De la Serna sota l’atenta mirada del cap del Consell, és el tram Castelló-Sagunt. “Mantinc la prudència; no tenim capacitat per a dir quan s’enllestirà”, va avisar. Pel que fa al tram Xàtiva-La Encina, la previsió de Foment és que s’acaben les obres en el tercer trimestre del 2019. Per últim, el tram entre Monforte del Cid i Múrcia hauria d’estar en funcionament en 2020, si bé en febrer els trens ja circularan en proves.
Les inversions en infraestructures que perillen en cas de pròrroga pressupostària són bàsicament obres en carreteres. Entre les actuacions previstes, De la Serna va mencionar la construcció del pas inferior de Xirivella; la variant de la Font de la Figuera –a què li queda un 50% per executar–, la duplicació de la variant de Torrevella, la ronda sud d’Elx o l’augment de capacitat del bypass de València i d’alguns trams de la V-30, la CV-10 de Castelló o l’accés sud a la V-31 a València.
Les úniques obres en carreteres que resistirien a la manca d’aprovació de comptes públics són les que es financen amb el pla d’inversió en carreteres, cofinançat pel sector privat i dotat amb 5.000 milions d’euros. Puig va plantejar incloure en aquest programa el bypass, la CV-10 i la carretera entre Ontinyent i Oriola”.
Sense acord en l’AP-7 i el contracte programa
L’entesa entre De la Serna i Puig no va arribar a punts com la gratuïtat de l’AP-7. El president va apostar perquè no es prorrogue la concessió i s’allibere l’autovia dels peatges, “sobretot a totes les zones que no tenen cap altre tipus de via pública de servici potent”. També va saltar de la llista de compromisos el contracte programa perquè l’Estat finance el transport metropolità a València, tal com ho fa en altres capitals. Puig va reclamar que s’inclogueren 38 milions d’euros per aquest concepte als PGE del 2018. De nou, una petició que dependrà de l’habilitat de l’executiu espanyol per a teixir consensos polítics en plena crisi política pel referèndum català.
