Fa mes i mig, les dones del País Valencià van omplir els carrers de les principals ciutats en una jornada reivindicativa i festiva amb l’objectiu de demanar la igualtat real entre dones i homes. “Si les dones parem, s’atura el món” va ser el lema d’un 8 de març històric en el qual les organitzacions feministes van comptar amb el suport dels sindicats, les institucions públiques i les organitzacions empresarials. Tal com va explicar la presidenta de l’Associació d’Empresàries i Professionals de València (EVAP), Eva Blasco, perquè el 8-M no es quede només en “la foto” d’uns carrers plens de gent, cal treballar en tots els àmbits, especialment en el de l’educació i l’empresarial.
I és que segons un informe elaborat per CCOO a través de les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), encara queda molta feina per fer. Una de les principals conclusions que s’extrau el document és que els treballs amb una carrera professional limitada, més precaris i amb les taxes de temporalitat més elevades estan altament feminitzats. Un clar exemple el trobem en el cas de les persones que treballen en llars alienes. Segons les dades oficials, en aquest sector el 95,6% dels treballadors són dones. Aquest percentatge, però, podria ampliar-se perquè el treball domèstic és un sector en el qual el treball en negre té un pes important.
En l’altra cara de la moneda, el Règim Especial de Treballadors del Mar, on el 85,6% dels empleats són homes. És el cas, per exemple, dels estibadors “un treball altament masculinitzat”, que va inspirar el documental En la Brecha, que busca crear referents femenins en professions tradicionalment d’homes. Segons les dades de l’informe de CCOO, els treballs agraris també estan altament masculinitzats.
Dins del Règim General, on l’afiliació masculina és un 10% superior a la femenina, també hi ha professions més feminitzades que d’altres. Totes elles tenen característiques semblants: alta temporalitat i estacionalitat, una carrera professional curta i sous baixos. És a dir, són treballs més precaris que els que solen ocupar homes. L’informe revela que a l’hostaleria i al comerç, amb “remuneració salarial baixa, oportunitats de formació i carrera professional limitada”, predominen les dones, que representen el 61,4% dels ocupats. El percentatge creix fins al 70% en el cas de l’ocupació domèstica i les activitats artístiques i d’entreteniment.
Feminització de l’atur
En l’últim any s’ha produït al País Valencià una reducció de la desocupació en termes generals (57.400 persones aturades menys), però en major mesura entre els homes. Mentre que entre els homes hi ha uns 32.900 aturats menys (un 14,5% respecte a 2016), entre les dones la reducció se situa en el 10,2%. Malgrat que en 2017 es va aconseguir que l’atur femení baixara del 20%, la desocupació continua sent superior a la dels homes (14,8%), “la qual cosa demostra l’existència d’una bretxa estructural”, explica l’informe.
Temporalitat, sostre de vidre i salaris baixos
Si bé és cert que l’atur femení s’ha reduït, les condicions laborals de les dones continuen sent pitjors que les dels homes. Això explica que les llars feminitzades siguen les més pobres. En aquest sentit, l’estudi del sindicat informa que, de les dones ocupades, el 28,9% ho estan en treballs parcials, mentre que en el cas dels homes el percentatge no arriba al 10%. Del total d’ocupats, les dones representen el 72% de les persones que treballen a temps parcial.
Des de CCOO asseguren que la majoria de les que treballen a temps parcial ho fan en contra de la seua voluntat “perquè en elles recauen les tasques de cures”. Això “limita les seues possibilitats de promoció i millora salarial i repercuteix negativament en les seues cotitzacions i futures pensions”, lamenten les elaboradores de l’estudi. De fet, la diferència entre els permisos de paternitat i maternitat són molt elevades. En 2017 es van sol·licitar un total de 25.998 prestacions per maternitat; el 98,6% van ser percebudes per la mare (25.630) i l’1,4% pel pare (368). La cessió de la prestació de maternitat al pare té un menor pes al País Valencià que a la resta de l’Estat, on representa un 1,8%.
La temporalitat també és més elevada en el cas de les dones i ronda el 31,2% al País Valencià, quan la mitjana estatal de temporalitat femenina és del 27,7%. Amb majors dificultats de promoció i trajectòria laboral, el 70,6% dels càrrecs directius estan ocupats per homes mentre que el 59% dels treballs no qualificats són exercits per dones.
La darrera bretxa, i potser de la que més es parla, és la salarial. Al País Valencià, les dones tenen un salari un 34,3% inferior al dels homes en el mateix lloc de treball. Així, segons l’informe, el salari mitjà de les dones valencianes hauria d’augmentar en 6.107,76 euros a l’any per a igualar-se amb el dels homes.
