El fabricant històric de les marques de moda Lois i Cimarrón, el grup valencià Sáez Merino, va ser declarat extingit aquest dijous, nou anys després d’anar a liquidació. El jutge, que també va extingir les filials Sáez Merino Sewing i Sáez Merino Textiles, va posar fi així al periple d’una companyia fundada als seixanta i que va esdevindre un gegant del denim amb la principal fàbrica a Benaguasil (el Camp de Túria).
La de Sáez Merino és la història d’una empresa que va catapultar una població valenciana al pòdium dels majors productors de texans a nivell mundial, només per darrere de Levi’s, Lee i Wrangler. Manuel i Joaquín Sáiz Merino van fundar l’empresa en 1962 i van convertir-se en el primer productor espanyol de denim, aprofitant l’autarquia imperant a l’Estat. En 1976, la mercantil va dividir el negoci: Manuel Sáez Merino es va quedar la llicència per a comercialitzar productes Lois a l’Estat espanyol, França, Canadà i alguns mercats llatinoamericans. Per la seua banda, el germà va assumir la resta dels mercats i els va explotar a través de Lois Trademark.
Mentre es produïen aquests moviments empresarials, a Benaguasil va arrelar la principal fàbrica de Sáez Merino, que va arribar a tindre 350 treballadors. Altres factories de la companyia es van ubicar a Torrent, Carcaixent i Aiora, a més de Casas Ibáñez (Albacete), fins a sumar 950 empleats. Lois va fer-se un lloc a l’imaginari col·lectiu de l’època, gràcies al fet que figures com el tennista Björn Borg, el grup Abba o el cantant Rob Stewart vestiren peces de roba de l’ensenya.
Suspensió de pagaments als noranta
Els problemes per al grup empresarial ubicat al Camp de Túria van començar als anys noranta, quan va arribar la suspensió de pagaments. Gràcies a un acord amb els bancs, la mercantil va superar el bac i va vendre la llicència de la marca a Melophone, fundada per Manuel Sáez Merino a Portugal. A més, la companyia va emprendre el relleu generacional i Vicente Sáez Merino va assumir la direcció general.
El segon colp, del qual mai es va recuperar, va arribar amb el canvi de mil·lenni, quan van desaparéixer les barreres comercials a les importacions xineses, més barates. L’estratègia de Sáez Merino per a fer front a la competència del gegant asiàtic va ser externalitzar la producció de texans i concentrar els esforços en la distribució. Calien menys fàbriques, per tant, i entre 2004 i 2005 van abaixar la persiana totes menys la planta de Benaguasil i una segona factoria a Daimiel (Ciutat Reial), amb 85 empleats.
Liquidació i venda de la marca
El pla, però, va fracassar i la manca de liquiditat va obligar el grup a presentar la liquidació en 2008. Melophone i Lois Trademark, propietat dels Sáez Merino, van conservar la marca un any més, fins que en 2009 Melophone va cedir la llicència de l’ensenya per a l’Estat espanyol i França a l’espanyola Six Walves, amb seu a Talavera de la Reina (Toledo). Després de nou anys, la marca Lois resisteix però sense rastre de la família fundadora.
