L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Santi Borrell a Xavier Graset, una de les cares més conegudes de la televisió catalana. Dirigeix i presenta Més 324 del canal informatiu 3/24, des de la temporada 2015-2016, un espai nocturn de debat i entrevistes a escriptors i experts, i que TV3 reemet de matinada. Abans va dirigir el programa L’oracle de Catalunya Ràdio, durant nou temporades (2006-2015), i durant set anys va ser corresponsal de TV3 a Madrid. Es va formar en la premsa comarcal, a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha col·laborat en setmanaris i diaris, escrivint cròniques i articles. Actualment escriu a El Punt-Avui, Nació i Diari de Tarragona. Ha publicat diversos llibres, com ara Aznarografia amb Andreu Faro, o el recull d’articles Bon Vent. Ha rebut notables reconeixements com són el Premi Nacional de Comunicació 2015 i el Premi de Difusió de la Setmana del Llibre en Català 2019. Acaba de traure a la llum La pausa dels dies, un recull d’articles, en forma de dietari, que ha escrit en la premsa del 2010 al 2022.
A més, aquest dissabte, Lourdes Toledo parla dels 100 anys de l’editorial Joventut, especialitzada en la publicació de llibres infantils i juvenils, que ha rebut un reconeixement important, el Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural del Ministerio de Cultura y Deporte. A més, Barcelona ha acollit aquesta tardor tres exposicions sobre el centenari: Per Molts anys, Joventut!, comissariada per la doctora en biblioteconomia Mònica Baró, al Jardí del Palau Robert; Alquimistes d’imatges, al Centre Cultural Urgell de Barcelona, i Les aventures de l’editorial Joventut. 100 anys de llibres, comissariada per l’escriptor Julià Guillamon, a la Biblioteca Jaume Fuster.
Per part seua, Llúcia Casanova comenta Massa deutes amb les flors, de Iolanda Batallé, una novel·la que narra la història de la Solitària, una escriptora que puja a les Valls Altes per curar-se. I que és alhora un alter ego de l’autora. Durant l’estada, la Solitària coneix Pere, un dels pocs habitants nascuts a les Valls que encara hi viu.
D’altra banda, Francesc Viadel ressenya El foc i la cendra. Dones creadores i tràgiques, d’Antoni Gómez, una arriscada proposta a mig camí entre l’assaig i la narració en què aborda la vida de catorze dones a les quals uneix la seua genialitat i el fet d’haver tingut unes vides tràgiques.
En aquest número, Jaume C. Pons Alorda s’endinsa en El meu piano blau, d’Else Lasker-Schüler, la millor poeta alemanya del segle XX. Tot i que també va escriure alguns relats i tres obres de teatre, la seua tasca es va consagrar completament a una poesia d’estil expressionista que dialoga molt bé amb els treballs críptics i sòrdids de Georg Trakl. Les composicions de Lasker-Schüler són una curiosa fusió de la tradició hebrea dels seus avantpassats amb els corrents estètics europeus d’inicis del segle XX, quan tot el continent trontollava per culpa de les dues grans guerres mundials. Després de l’ascens del nazisme, la poeta es va haver d’exiliar a Jerusalem, on acabà essent enterrada.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a La Impossible, de Barcelona
