Diari La Veu del País Valencià
Xavier Duran parla de la ciència en la literatura als Encontres a Beniarbeig

Xavier Duran, químic i divulgador, va impartir fa uns dies la conferència «La ciència a la novel·la i la poesia: la literatura en el tub d’assaig», segona intervenció dels Encontres a Beniarbeig (la Marina Alta) dedicats enguany a «Ciència i literatura».

«Trobar ciència en la ciència-ficció no té gaire mèrit. Però, i en autors com Homer, Joanot Martorell, Shakespeare, Dostoievski o Marcel Proust? Com veien els científics? I com descrivien i valoraven els vapors, el ferrocarril, l’automòbil, el telèfon, els avions?», es va preguntar el ponent a l’inici de la xerrada, que va consistir precisament a trobar múltiples referències a la ciència en un viatge intens per la història de la literatura catalana i universal.

Com a mostra inicial, partint de l’equació AB+CD=AC+BD, en què els elements es combinen entre si de manera diferent, segons unes similituds inicialment desconegudes, Duran va explicar l’origen del títol de la novel·la Les afinitats electives, de Goethe, manllevat de l’obra del químic suec Torben Bergman Disquisitio de Attractionibus Electivis, i va mostrar, seguint l’argument de la novel·la, la similitud entre el comportament de les molècules i el de les persones.

Tot seguit es va referi al conegut passatge de la mort de Pàtrocle a la Ilíada, quan la proximitat del moment en què el cos del cadàver s’ompliria de cucs i de mosques va donar peu, segles més tard, als experiments de Francesco Redi, el toscà que al segle XVII va demostrar que els cucs no naixen per generació espontània, com s’havia cregut, una conclusió que ens va abocar a les determinants conclusions de Pasteur.

Xavier Duran i Tomàs Llopis, Encontres a Beniarbeig 2025

Del «Tirant lo Blanc» a Primo Levi

A continuació, va al·ludir a l’extraordinària resistència física de Tirant lo Blanc, a qui no mancava l’alè en combat, en comparació amb la seua mort accidental per causa d’una pneumònia. Això va portar el conferenciant a adduir l’opinió de Ramon Llull, qui afirma a Llibre de contemplació que «les opinions del metges són canviants» i mostra d’aquesta manera la desconfiança generalitzada en la medicina de la seua època. Però una referència a Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull, revela com al segle XVI els metges ja havien adquirit un prestigi ben reconegut.

El repàs a la relació entre literatura i ciència va passar per les ironies sobre càlculs trobades a Els viatges de Gulliver i per les consideracions sobre els límits ètics de la ciència tal com s’apunta a Frankenstein, una novel·la a la qual el conferenciant es va referir molt breument tenint en compte que serà el tema de la pròxima sessió dels Encontres.

La conferència va continuar amb els Temps difícils de Dickens i la referència a la cara negativa de la revolució industrial pel que fa a les condicions de vida i de treball del proletariat. També a la novel·la Middlemarch de George Eliot, de la qual el va destacar les reflexions sobre la dissecció de cadàvers i l’acceleració de la mort en malalts terminals a fi de facilitar-ne l’obtenció.

D’autors moderns i més contemporanis, les referències també van ser abundants: Narcís Oller i les transformacions en la societat catalana gràcies a l’aparició del ferrocarril o de la borsa, segons narra en les seues novel·les més conegudes. Thomas Hardy, Joan Sales, Carles Soldevila, Joseph Roth, el qual explica la desaparició del l’imperi austrohongarès com a conseqüència de l’aparició de la nitroglicerina, Llorenç Villalonga amb la seua novel·la Andrea Victrix que ja anticipava l’obsolescència programada i es va quedar curt perquè ha arribat molt abans del 2025, any en què se situa l’acció. Tota una llista en què no falten poetes com ara Guerau de Liost, Ángel Terrón i figures tan indefugibles com Primo Levi.

Com a conclusió d’aquest extens viatge a cavall de la ciència i de la literatura, va quedar palés que ambdues branques del coneixement humà s’han relacionat sempre i s’han ajudat mútuament. L’acte va concloure amb uns col·loqui no menys interessant que l’exposició.

Xavier Duran, Encontres a Beniarbeig 2025

Xavier Duran

El conferenciant, és químic, doctor en ciències de la comunicació i va dirigir entre 1999 i 2014 el programa El medi ambient a TV3 i fins al 2023 va ser redactor especialitzat en ciència a la mateixa cadena i és autor d’una llarga llista de llibres, tant de divulgació científica i assaig com de creació literària, especialment de novel·les, la darrera de les quals L’endemà d’ahir, és novetat.

La propera conferència dels Encontres a Beniarbeig serà a càrrec de la professora i escriptora Carme Manuel, que parlarà el dia 6 de març sobre Frankenstein: passat i present del mite de Mary Shelley. Serà a les 19.30 hores.

Encontres a Beniarbeig 2025

Comparteix

Icona de pantalla completa