La Junta de Govern de l’Ajuntament de Xàtiva (la Costera) ha aprovat aquest dilluns per unanimitat l’inici del procés de licitació de les obres de rehabilitació del Reial Monestir de Santa Clara per a la implantació del Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC). El projecte, que té un pressupost base de 10.244.632,02 euros, contempla una intervenció integral de l’edifici declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) i un termini d’execució de 24 mesos.
Segons ha informat el consistori, es preveu que les obres puguen començar abans que acabe l’any. L’actuació forma part del conveni signat l’any 2021 entre l’Ajuntament i l’anterior Presidència de la Generalitat, i es considera una intervenció “clau” per a la ciutat, ja que “permetrà valorar un dels espais patrimonials més emblemàtics de la ciutat i fer-ho accessible com a centre de creació, investigació i difusió cultural vinculat a la figura de Raimon i al patrimoni musical i literari valencià”.
El projecte ha sigut redactat per Ramón Esteve Estudio d’Arquitectura i Carlos Campos González, que ha previst “una intervenció integral sobre l’edifici del monestir per a adequar-lo als nous usos culturals“.
Les obres es licitaran mitjançant procediment obert i es finançaran amb fons municipals i una subvenció nominativa de la Generalitat, que aportarà més de tres milions d’euros. Així mateix, s’ha sol·licitat finançament a la Diputació de València i a la Unió Europea, a través de les ajudes corresponents als fons europeus.
El CRAC: un espai de referència cultural
L’Ajuntament de Xàtiva ha ressaltat “la importància d’aquesta actuació per a la dinamització cultural, educativa i turística de la ciutat”. En aquest sentit, ha assenyalat que “el CRAC naix amb la voluntat de ser un espai de referència en l’àmbit de la cultura contemporània, arrelat al territori però amb vocació internacional”.
L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha subratllat la rellevància del projecte, afirmant que aquestes obres són de gran “transcendència”, ja que “permetran la recuperació d’un dels edificis patrimonials més importants de la ciutat, com és el Monestir de Santa Clara”.
A més, ha recalcat que el projecte aposta per “traure a la llum una part fonamental del nostre patrimoni, amb la transformació d’aquest BIC en el Centre Raimon d’Activitats Culturals que, sens dubte, ajudarà a promocionar culturalment la nostra ciutat i afavorirà la seua projecció exterior a través del món de la cultura”.
Com serà el CRAC
Encara que l’edifici ocupa una superfície aproximada de 6.000 m², el projecte planteja la conservació dels volums existents als cossos sud i est com a base de la intervenció, que hauran de ser adequats per a l’ús funcional com a centre cultural. La proposta obeeix a criteris d’estudi i valoració dels elements existents, recuperant les característiques històriques de les seues arquitectures, tant des d’un punt de vista espacial com constructiu i artístic.
En aquest sentit, són “especialment rellevants” les dimensions i proporcions dels espais; la il·luminació i ventilació; els sistemes estructurals i materialitat constructiva; els revestiments i elements ornamentals de diferents èpoques.
El programa funcional del CRAC conjuga el recorregut dels espais històrics amb els usos previstos, deixant les sales d’ús més restringit a la planta superior. L’accés està previst pel carrer de Montcada.
Per això es proposa conservar la façana, restaurant els elements que actualment la singularitzen, com ara portes, finestres i gelosies, i incorporant-hi aquells elements que puguen existir sota els revestiments actuals, com ara els contraforts dels arcs de l’església o brancals.
La zona d’accés al complex cultural disposarà de vestíbul i zona d’atenció al públic, al costat de la botiga, en un àmbit comú i espai d’administració. Quant a l’auditori, projectat en l’antiga església, es proposa la neutralització cromàtica dels seus revestiments, deixant com a argument arquitectònic principal el volum i la configuració barroca d’aquest espai.
Aquest tractament s’estén també al cor alt, conservant les restes d’alguns dels elements de la decoració anterior, principalment paviments ceràmics, nínxols i carreus. L’espai intern de les capelles serà revestit amb panells per a assegurar una bona acústica de la sala. El nivell superior del cor es planteja com a sala d’assajos.
L’antic refetor i la cuina es proposen com a sala d’exposició permanent, ja que per la seua configuració en diferents àmbits s’adapta bé al material expositiu. Són espais diàfans, excepte la cuina, on es proposa eliminar les compartimentacions no històriques.
Elements singulars
Amb això es guanyarà a més la visualització d’elements “tan singulars” com l’escala hexagonal d’estil renaixentista, situada al vèrtex de l’espai de la cuina, així com un arc ogival de grans dimensions. D’altra banda, en l’antic dormitori i claustre alt hi ha una sala de gran dimensió i altura que es proposa com a espai d’exposició temporal, donada la diafanitat que permet diferents configuracions.
Aquest espai connecta amb el cos de nova construcció del complex, sobre el deambulatori sud. Aquest espai es destina a arxiu i sala de consulta. El claustre vincularà el CRAC amb els espais verds de Xàtiva, com a peça d’articulació del sistema verd de l’Albereda, Selgas, Glorieta i jardí de la Pau amb el centre històric.
Es proposa una adaptació del claustre original i evocar les característiques històriques de l’espai, respectant la vegetació existent d’interés botànic i instal·lant estanys, zones enjardinades i fonts. La restauració de la lluna del claustre permetrà incorporar les restes dels elements que originalment va tindre aquest espai lliure, com a part de l’exposició del mateix edifici.
