L’Ajuntament de Xàtiva (la Costera) ha aprovat aquest dijous el projecte definitiu del Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) que tindrà la seu al Reial Monestir de Santa Clara, una infraestructura que pretén convertir-se en un “referent cultural en l’àmbit valencià i estatal”, amb una inversió que superarà els 10 milions d’euros, ha assenyalat el consistori.
El CRAC, impulsat en homenatge al cantautor xativí Raimon, albergarà activitats culturals de diversa índole com ara exposicions, conferències, concerts i activitats artístiques, que el convertiran en un “espai viu de creació i difusió cultural“.
L’alcalde de la ciutat, Roger Cerdà, ha destacat que l’engegada del CRAC “és un dels projectes més ambiciosos d’aquesta legislatura“, ja que no només es recupera “un edifici històric de gran valor, sinó que també el dotem de contingut i de vida, consolidant Xàtiva com a capital cultural“.
Amb aquest objectiu, l’Ajuntament ha treballat en els últims anys en la redacció del projecte i en la captació de finançament. Es preveu que puga optar a fons europeus per a l’execució, així com a altres línies d’ajudes per a la rehabilitació patrimonial i el foment de la cultura. Aquest projecte, obra dels estudis d’arquitectura de Ramón Esteve i Carlos Campos, suposa una “fita fonamental” en el “compromís del consistori per la recuperació i valoració del patrimoni històric de la ciutat, així com per a la consolidació de l’oferta cultural de Xàtiva”.
Intervenció respectuosa
Contempla una intervenció arquitectònica i museogràfica “integral” en el conjunt monumental del Monestir de Santa Clara, un dels espais “més emblemàtics” de Xàtiva. Respectarà l’estructura original del recinte, amb una actuació centrada en la consolidació estructural, la restauració dels elements patrimonials i la dotació d’equipaments per a usos culturals.
A més, té una “clara vocació de futur i d’obertura a la ciutadania“, ha subratllat el consistori, que ha afegit que la intervenció també preveu l’accessibilitat universal i l’eficiència energètica com a “eixos fonamentals”.
Com serà el CRAC
Encara que l’edifici ocupa una superfície aproximada de 6.000 m², el projecte planteja la conservació dels volums existents als cossos sud i est com a base de la intervenció, que hauran de ser adequats per a l’ús funcional com a centre cultural. La proposta obeeix a criteris d’estudi i valoració dels elements existents, recuperant les característiques històriques de les seues arquitectures, tant des d’un punt de vista espacial com constructiu i artístic.
En aquest sentit, són “especialment rellevants” les dimensions i proporcions dels espais; la il·luminació i ventilació; els sistemes estructurals i materialitat constructiva; els revestiments i elements ornamentals de diferents èpoques.
El programa funcional del CRAC conjuga el recorregut dels espais històrics amb els usos previstos, deixant les sales d’ús més restringit a la planta superior. L’accés està previst pel carrer de Montcada.
Per això es proposa conservar la façana, restaurant els elements que actualment la singularitzen, com ara portes, finestres i gelosies, i incorporant-hi aquells elements que puguen existir sota els revestiments actuals, com ara els contraforts dels arcs de l’església o brancals.
La zona d’accés al complex cultural disposarà de vestíbul i zona d’atenció al públic, al costat de la botiga, en un àmbit comú i espai d’administració. Quant a l’auditori, projectat en l’antiga església, es proposa la neutralització cromàtica dels seus revestiments, deixant com a argument arquitectònic principal el volum i la configuració barroca d’aquest espai.
Aquest tractament s’estén també al cor alt, conservant les restes d’alguns dels elements de la decoració anterior, principalment paviments ceràmics, nínxols i carreus. L’espai intern de les capelles serà revestit amb panells per a assegurar una bona acústica de la sala. El nivell superior del cor es planteja com a sala d’assajos.
L’antic refetor i la cuina es proposen com a sala d’exposició permanent, ja que per la seua configuració en diferents àmbits s’adapta bé al material expositiu. Són espais diàfans, excepte la cuina, on es proposa eliminar les compartimentacions no històriques.
Elements singulars
Amb això es guanyarà a més la visualització d’elements “tan singulars” com l’escala hexagonal d’estil renaixentista, situada al vèrtex de l’espai de la cuina, així com un arc ogival de grans dimensions. D’altra banda, en l’antic dormitori i claustre alt hi ha una sala de gran dimensió i altura que es proposa com a espai d’exposició temporal, donada la diafanitat que permet diferents configuracions.
Aquest espai connecta amb el cos de nova construcció del complex, sobre el deambulatori sud. Aquest espai es destina a arxiu i sala de consulta. El claustre vincularà el CRAC amb els espais verds de Xàtiva, com a peça d’articulació del sistema verd de l’Albereda, Selgas, Glorieta i jardí de la Pau amb el centre històric.
Es proposa una adaptació del claustre original i evocar les característiques històriques de l’espai, respectant la vegetació existent d’interés botànic i instal·lant estanys, zones enjardinades i fonts. La restauració de la lluna del claustre permetrà incorporar les restes dels elements que originalment va tindre aquest espai lliure, com a part de l’exposició del mateix edifici. Una cafeteria completarà la dotació d’aquest enclavament.
