L’Ajuntament d’Oriola, capital del Baix Segura, governat per PP i Vox, no donarà enguany l’ajut públic que tradicionalment cedeix a la Fundació Miguel Hernández. Això suposa que l’entitat no comptarà amb aquesta subvenció de 6.000 euros per a assumir les despeses del Premio Internacional de Poesía Miguel Hernández, que porta el nom del veí més insigne de la ciutat.
En concret la regidoria de Cultura, liderada per Gonzalo Montoya, de Vox, no ha posat sobre la taula aquesta donació a la junta de govern, prevista per a les despeses que suposa la convocatòria del premi literari i que no s’ha deixat de sufragar des de fa vint-i-cinc anys. Durant aquest període cap govern, siga del color que siga, mai no ha deixat de fer aquesta aportació. Fins l’arribada de Vox.
L’ús polític de Miguel Hernández
Curiosament, tot i aquesta aversió a la figura del poeta, mort a la presó d’Alacant durant els primers anys de la dictadura franquista després d’haver-se compromés amb la República, la dreta i l’extrema dreta del Baix Segura l’han utilitzat en les seues manifestacions contra l’ensenyament en valencià a la comarca.
Arran del decret de plurilingüisme, aprovat pel Govern del Botànic, a les escoles dels territoris castellanoparlants del País Valencià es va introduir l’obligatorietat d’estudiar un mínim del 25% de les matèries en valencià, fet que va motivar manifestacions, liderades per associacions de mares i pares identificades amb el PP i amb Vox, contra aquesta mesura que consideraven una «imposició».
Entre els arguments i els símbols que aquestes famílies utilitzaven per a rebutjar l’educació en valencià hi havia el lema «queremos aprender en la lengua de Miguel», en referència a Miguel Hernández, que figurava amb el seu rostre al costat d’aquella inscripció visible en banderoles repartides durant aquelles protestes. Els descendents del poeta es van desmarcar d’aquesta reivindicació contra el valencià i van lamentar l’ús polític de Miguel Hernández per part de la dreta.
