L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acomiada aquest mes d’agost les exposicions dedicades al col·lectiu de dissenyadors valencià La Nave i a l’artista libanés, Aref El Rayess, amb dues visites guiades el dia de la clausura, 20 i 27 d’agost, respectivament.
L’exposició «La Nave 1984-1991», oberta fins a aquest diumenge ofereix un repàs per la trajectòria d’aquest mític col·lectiu valencià, convertit en un referent del disseny de la dècada dels huitanta, a través de les seues icones i projectes més significatius.
Entre els membres que van formar part de La Nave, hi ha diversos Premis Nacionals de Disseny, com ara els comissaris de la mostra, Nacho Lavernia i Daniel Nebot. L’exposició revisa el treball dut a terme pel grup al qual també van pertànyer Eduardo Albors, Paco Bascuñán, José Juan Belda, Carlos Bento, Lorenzo (Quique) Company, Sandra Figuerola, Marisa Gallén, Luis González i Luis Lavernia.
La Nave va recollir l’esperit d’innovació que es va viure a l’Estat en la dècada dels huitanta, en tots els àmbits, renovant la imatge d’institucions públiques i privades. Durant set anys van dissenyar els objectes, les marques, els mobles, les publicacions i els espais que demandava una societat àvida de modernitat.
Aref El Rayess
Per part seua, el diumenge, 27 d’agost, l’IVAM tancarà la mostra «Aref El Rayess. Obres (1958-1978)». Amb aquesta exposició, l’IVAM ha volgut ampliar els horitzons de la modernitat artística, acostant la trajectòria d’una figura fonamental del panorama cultural libanés des dels anys 50 fins als 80.
Fill d’una acomodada família drusa, de formació autodidàctica i eclèctica, Aref El Rayess es va mudar a París en la dècada del 1950 on va assistir a classes en els estudis de Fernand Léger i André Lhote. La mostra se centra en el període que abasta des del 1958 fins al 1978, quan Rayess torna a Beirut després dels anys de formació entre el Senegal, París i el Líban i fins als inicis de la guerra civil libanesa (1975-1990).
La mostra, comissariada per Catherine David, reuneix 130 obres, a més d’abundant documentació, sobre un artista la vida del qual va ser una successió d’anades i vingudes entre Líban, el Senegal, França, Itàlia, Algèria, els Estats Units, Mèxic o l’Aràbia Saudita, escenaris complexos que van influir al llarg de la seua prolífica carrera.
David va assenyalar que «la seua obra no té un estil permanent, sinó més prompte una actitud molt oberta i referències molt diverses» des del futurisme italià a l’art pop o el muralisme mexicà.
