El 22 d’abril del 2005 el Consell de la Generalitat Valenciana declarà Bé d’Interès Cultural el Conjunt Històric de Vilafamés. Amb aquest reconeixement jurídic es tancà un expedient que havia quedat obert el 1981, que s’havia arxivat amb motiu del traspàs de competències de l’Estat a la Generalitat Valenciana. Aleshores fou a instàncies d’una acció ciutadana com el 2004 s’instà la continuació del procediment encetat, i es va arribar a l’esmentat Decret del 2005.
El text de la declaració reconeix que es tracta “d’un dels conjunts històrics artístic de major importància de la Comunitat Valenciana, per la seua gran bellesa i alt grau de conservació, així com per l’enclavament paisatgístic on es troba”. La declaració establia pautes de protecció, i la necessitat d’aprovar un Pla Especial de Protecció, fent una relació dels immobles que amb conjunt tenen algun nivell de protecció patrimonial, circumstància aquesta darrera que ha anat ampliant amb posterioritat.
Aquesta efemèride, juntament amb la creació del Museu d’Art Contemporani, produí un canvi qualitatiu en la història de Vilafamés, i en el procés de recuperació del patrimoni cultural valencià. Així doncs, cal celebrar l’aniversari, amb la voluntat de continuar treballant per la recuperació i millora del patrimoni vilafamesí, que ho és també del conjunt del poble valencià.
Durant aquests vint anys Vilafamés s’ha obert al turisme, especialment al de curta durada, i en menor dimensió al més qualificat; tanmateix, de forma espontània ha continuat la lenta recuperació d’algunes cases de la part alta de poble. No obstant això, igual que gran part d’altres conjunts BIC, els originaris del poble han deixat buides gran part de les cases antigues, fet que amb el temps podria implicar la seua progressiva degradació. Cal recordar com bastants dels habitatges ocupats són segones residencies, nascudes a l’impuls de la creació el Museu, circumstància que, a parer meu, exigiria una nova empenta per part de la Corporació Municipal.
Igualment, considere que l’entorn paisatgístic, en tant que patrimoni arbori, amb unes esplèndides oliveres i altres espècies, amb camins i diversos elements rurals, haurien de gaudir de més atenció. Aquest aniversari de la declaració jurídica, podria encetar un conjunt de noves idees i iniciatives, tot tenint en compte alguns projectes aturats, com el d’un espai etnogràfic museístic a mig acabar.
Celebren, doncs, la data, puix amb el seu Museu, que ja ha fet els cinquanta anys, el BIC del nucli antic constitueix un patrimoni més que significatiu, que cal conservar i protegir, cosa que comporta limitacions i obligacions per part de la ciutadania, així com d’instruments urbanístics, evitant que ser BIC es conserve sols com un atractiu turístic.
