Xest (la Foia de Bunyol) posseeix un tresor patrimonial de gran valor identitari: les construccions de pedra seca, usades per agricultors i ramaders de tota la conca del Mediterrani des del segle XII fins a la primera meitat del segle XX. Servien per a resguardar-se del mal temps, formar bancals i recollir l’aigua de pluja. Amb el despoblament rural, moltes d’aquestes obres, característiques del paisatge de diverses comarques del País Valencià, han desaparegut, malgrat el seu valor històric.
El novembre del 2016 la Generalitat va declarar l’arquitectura de pedra seca com a Bé de Rellevància Local Immaterial. Dos anys després, el novembre del 2018, la manifestació cultural internacional “L’art de la pedra seca” va ser inclosa en la llista representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Tanmateix, a penes hi ha «manuals» sobre aquesta tècnica que empra la pedra com a únic material de construcció sense cap mena d’aglomerant, i quasi no es pot recórrer a les generacions més antigues de margenadors.
Per això, l’Ajuntament de Xest ha assumit un paper actiu en aquesta missió i enguany ha catalogat més de cinquanta construccions de pedra seca com a Bé de Rellevància Local. A més, impulsa iniciatives de promoció i difusió, com ara rutes guiades i senyalització, que permeten descobrir aquest patrimoni escampat per tot el terme municipal o els projectes de conservació i valoració.
Així, amb objectiu de donar a conéixer l’entorn natural, realçar el territori, la cultura i la biodiversitat, el consistori organitza al llarg de l’any rutes interpretatives guiades per l’educadora ambiental municipal, Sandra Fraile, i pel guarda rural, Alberto Ibáñez.
Fraile explica que a Xest hi ha “centenars de construccions ancestrals construïdes amb la tècnica de pedra seca, declarada patrimoni immaterial per la UNESCO i molt usada en la cultura agrícola; desgraciadament, ara s’està perdent, ja que els monuments no estan protegits”. “Aquestes construccions són l’exemple de com l’ésser humà s’ha adaptat al medi, concretament al nostre territori pedregós de roca calcària, veient un recurs en el que podria ser una nosa”, subratlla.
L’arquitectura de pedra seca presenta nombroses funcions i formes: marges, barraques, clotxes o aljubs, o forns de calç. A Xest, entre totes aquestes tipologies, hi destaca de manera excepcional el mur anomenat “llom de gat”, una construcció única al País Valencià i atribuïda al margenador Facundo Sánchez, emprada per a delimitar camps de conreu. Un exemple que simbolitza la creativitat i l’adaptació dels nostres avantpassats als recursos naturals.
