Sociologia Animal estrena “Pascu i Cenci”, el segon single d’avançament del seu pròxim àlbum, i reforça el seu relat de maduresa després de quasi deu anys de trajectòria. El tema juga amb la barreja de castellà i valencià i, segons la descripció que acompanya el llançament, incorpora “al·literacions i calambur, mètrica i skills” per convertir-se en un “divertiment” que combina “l’essència del rap pur” amb l’afilada evolució del projecte.
El single funciona també com a carta de presentació del seu pròxim disc, “Retrotopia”, el cinqué treball de la formació, que veurà la llum aquest març. El duo apunta que el nou material s’emmarca en una etapa de consolidació lírica i de missatge, i situa la cançó com una peça de “metriqueo” i mirada crítica cap a la indústria musical actual.
Sociologia Animal subratlla que la cançó carrega contra “un panorama musical segrestat per la lògica freda del capital” i contrasta aquesta idea amb la seua manera d’entendre el rap. En aquest sentit, el grup posa el focus en els “productes prefabricats” que, segons remarquen, “copen les playlists i grans festivals”, i defensa que el seu camí implica continuar apostant per “la integritat i esmolada lírica” que els caracteritza.
La producció de “Pascu i Cenci” és de Pacifiko, un nom amb pes en la història del projecte: el productor ja va treballar amb la banda en la seua primera maqueta, enregistrada en 2018. Ara, amb el retorn d’aquesta aliança, els dos MCs tornen a un terreny on la tècnica i el contingut van junts, amb la voluntat de posar una veu pròpia enmig d’un ecosistema musical cada vegada més orientat al consum ràpid.
La lletra
La lletra arranca amb una imatge domèstica —un gat mitjà fora del balcó— que esdevé metàfora d’una vida al límit. El text fusiona llenguatge orgànic i econòmic (“mastega crisis”, “deutes”, “la hipoteca hipnotitza”) per retratar el capitalisme com una pressió que ofega i deixa el futur en “simulació i simulacre”. Després, apareix una capa explícitament política (“feixistes amb el puny en alt…”) i l’art es reivindica com a salvavides: l’“aura” com a “bassa” del proletariat. En l’últim tram, la crítica apunta a la indústria musical: segells, mitjans i algoritmes fabriquen producte (“carnassa d’etiquetes”, “brúixola algorítmica”), mentre el rap perd ètica i mirada. El leitmotiv “tornar a nàixer / caure cap amunt” resumeix la tesi: abraçar les ferides i convertir la caiguda en força des de la veu del carrer.
