“Estellés és fill del seu temps, d’una etapa patriarcal que va fer que, en alguns versos, cosificara a les dones”, d’aquesta manera Irene Mira desmitifica Vicent Andrés Estellés en el documental Seràs per sempre. La mirada crítica cap al periodista, poeta i lletraferit humanitza el personatge. Una crítica que oxigena la mirada sobre l’autor i que contextualitza “els pecats” del poeta nacional, però que també el lloa i posa com el màxim referent de la nostra poesia i dels més influents de la nostra literatura. “Sense les condicions materials que les dones van proveir als artistes, els talents no haurien pogut fer la seua obra; si de cas, haurien sobreviscut”, desenvolupa Mira a la mateixa escena per valorar la figura d’Isabel, la seua dona, i totes les dones que van mantenir la casa, la família i crear les possibilitats per a la creació literària universal. Una manera d’explicar Estellés des del present, amb una mirada del segle XXI i per a les generacions futures.
La preestrena del film —produït per Tresdeu Media i coproduït per TV3, amb la col·laboració d’À Punt i RTVE— va reunir a Xàtiva (la Costera) un públic atent a aquesta relectura contemporània. Amb la conducció de la presentadora del documental, Sénia Mulayali, el relat avança amb llenguatges àgils i un pont generacional que dialoga amb l’alumnat i amb mirades feministes actuals. “El viatge per a mi… ha sigut enriquidor però també per tornar a descobrir… Ha aconseguit que jo tornara a mirar dins de mi, a reconnectar amb qui soc i com soc, i això també m’ha fet millorar moltíssim les relacions amb la gent que estime”, conta Mulayali sobre què li ha deixat la immersió en l’univers estellesià.
El productor de Tresdeu Media, Òscar Piera, resumeix l’aposta en termes d’actualització. “La nostra idea sempre ha sigut… actualitzar la seua figura… amb noves formes i nous llenguatges… també fer una edició molt dinàmica perquè es puga passar per les escoles i instituts i que la gent entenga Estellés des de la perspectiva de persones joves i de figures femenines que l’han estudiat.”, desenvolupa el de la Marina Alta.
El director, Francesc Felipe, reivindica una faceta encara poc explorada. “Sobretot la mirada del Sàhara… és una de les coses que més desconeixem d’Estellés… tota la fase de periodista… perquè al final parla de la importància de pertànyer a la col·lectivitat, siga al País Valencià, siga al Sàhara, siga a Palestina, siga a qualsevol lloc del món.”, reivindica a la fi de la projecció.
Des de la memòria familiar, Isabel Anyó, neta del poeta, valora el to i el focus. “El documental el valorem de manera positiva… s’han fet altres documentals, però crec que aquest és diferent i espere que arribe més a la gent jove.” I hi afegeix la reivindicació d’Isabel Lorente: “Pense que la figura de la meua iaia és fonamental perquè al final eren un equip i, sense l’un, l’altre possiblement no hauria ‘coincidit’ [no hauria estat possible]; jo mateixa en parle a les visites guiades perquè crec que és important.”
La ciutat amfitriona s’hi reconeix. L’alcalde Roger Cerdà Boluda subratlla l’orgull i la continuïtat del llegat. “Per a nosaltres és un orgull poder formar part de la història d’aquest documental en aquest centenari… La vinculació històrica de Xàtiva amb Estellés es fa palesa en les generacions i generacions que han estat presents hui i en aquells que continuen mantenint-lo viu en cada acte que s’organitza.”, valora després de la preestrena.
La mateixa Irene Mira, professora de Filologia Catalana de la UA, tanca el cercle amb la clau de lectura que obri la peça: mirar Estellés “des del present”, contextualitzant sense excusar i incorporant les veus i les cures de les dones que van fer possible l’obra. Aquesta és, al remat, la promesa de “Seràs per sempre”: un Estellés que es deixa llegir, de nou, amb els ulls d’avui. I reivindica el paper d’Isabe Lorente, la seua dona. “A banda de ser l’amor de la seua vida, és també el seu suport material… això s’ha de reivindicar sempre.”, destaca.
L’acte va omplir pràcticament per complet les 765 butaques del recinte. Un esdeveniment que va reunir a figures de la cultura, la societat civil i la política. Malauradament, un dels participants de la projecció, Pau Alabajos, no va poder estar present per motius personals. No obstant això, les seues cançons que versionen Estellés van estar presents al documental. La preestrena va acabar amb la recitació de poemes de l’autor de Burjassot amb Elies Barberà i Sénia Mulayali. La cirera van ser els versos de l’Assumiràs la veu d’un poble, un punt final per a un acte, documental i mirada del segle XXI amb versos del segle XX que seran per sempre.
