La celebració de la consulta perquè els pares i les mares dels alumnes valencians de primària i secundària trien la llengua base està donant lloc a tota mena de debats. Un d’ells és el que aquest dimecres havia convocat l’entitat «Amigos de la Hispanidad», que va reunir la presidenta de l’entitat Hablamos Español, Gloria Lago, i el filòleg Ricard Chulià, autor de diversos llibres i també col·aborador de Diari La Veu del País Valencià.
El debat, que es va allargar pràcticament durant una hora i mitja, no es va centrar només en la discussió sobre la llei de «llibertat educativa» o en la iniciativa de la consulta lingüística, dues mesures rebutjades per les dues parts en el debat. Com calia esperar, la discussió va anar més enllà i Gloria Lago es va fins i tot a atrevir a qüestionar que el valencià i el català foren la mateixa llengua.
Gloria Lago, presidenta de Hablamos Español.
— Ricard Chulià Peris🎗🏴☠️ (@RicardChulia) February 28, 2025
Directed by Robert B. Weide. pic.twitter.com/LjPSchnCc5
En un moment del debat la presidenta d’Hablamos Español donava la raó als secessionistes lingüístics que, tot i dir que defensen el valencià, recomanaven triar el castellà com a llengua base pel fet de considerar que el valencià que s’imparteix en escoles i instituts s’ha «catalanitzat». «Em donaràs lliçons de filologia en la meua pròpia llengua?», preguntava Chulià. Curiosament, el moderador del debat, Alberto Abascal, tot i residir a Santa Pola (Baix Vinalopó), desconeixia que valencià i català foren la mateixa llengua, tot i que després de comprovar la definició que en fa el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola acabava donant la raó a Chulià.
Tot i així, Lago insistia en aquesta teoria i qüestionava la valencianitat de la paraula avi, plantejament al qual Chulià responia en termes filològics i ironitzava recordant que «hi ha gent que creu que la terra és plana».
Un altre dels temes trets per Lago que no tenien relació amb la consulta era sobre els diners que presumptament reben les entitats favorables al valencià per part de les administracions, una teoria també desacreditada pel filòleg.
