Hi ha col·laboracions que naixen amb aire d’esdeveniment, i la de Quinto i Abril encaixa en eixa categoria. Els dos noms, peces centrals del nou impuls de l’urban-pop valencià, presenten “Caiguda lliure”, un tema que combina ritmes tropicals i cadència jamaicana amb una lectura clarament romàntica: desig, llibertat i connexió sense contractes emocionals.
La cançó funciona, sobretot, per la química vocal: el fraseig melòdic de Quinto i la dolçor d’Abril juguen al “pregunta-resposta” i atrapen des del primer minut. I la lletra ho deixa clar: “No hi ha promeses, hi ha present”. “No vull ninguna promesa”, canten, com qui firma un pacte de lucidesa enmig d’una pista de ball. Un reclam que veu de fonts actuals com C Tangana i Rosalía. Ritmes que recorden a “Antes de morirme”. Però amb una lletra molt més compromesa i transformadora.
Un nou avançament de DCDV, el debut més esperat
“Caiguda lliure” és el segon avançament de DCDV, el primer llarga durada de Quinto, que veurà la llum a finals de març del 2026. El compte enrere ja venia encés amb l’impacte de “1DELSNOSTRES”, i aquest llançament actua com la peça “chill” i magnètica que completa el mapa emocional del projecte, segons s’apunta des del comunicat que ha difós Primavera d’Hivern.
Producció de garanties i univers visual amb firma d’estudi
La producció ha anat a càrrec del mateix Quinto conjuntament amb Dani Belenguer (Bearoid) i Àlex Blat, amb mescla i màster de Guillermo Sanz. En l’apartat visual, la direcció creativa de l’univers DCDV s’ha concebut des de d’Matinada Estudi, amb Maria Varo i Jaime Rod.
Dues trajectòries en ascens que es creuen en el millor moment
Quinto (Josep Quinto; Pego, 2000) arriba a aquest punt després d’irrompre amb força: més de 50 concerts, Premi Ovidi a Artista Revelació (2024) i l’èxit de “Tota la nit”. Abril, des de Benissa, ha consolidat un perfil transversal: Artista Revelació als Ovidi 2025, nominacions i col·laboracions amb noms destacats del circuit valencià.
La reivindicació individual i col·lectiva
En “Caiguda lliure”, el missatge és simple i efectiu: quan tot s’accelera, el refugi pot ser una veu al costat i una nit que no demana explicacions. O dit com ho canta el tema: “Perquè els dimonis si estic amb tu no poden seguir-me”. Però, més enllà de les qüestions afectives, estan les reivindicatives.
“Lliure, m’agrades lliure,
com la pluja com el sol així de simple.
Com el país que somie”
Uns versos de llibertat individual dins de la parella que aposten per un amor sa en moments en què les estadístiques diuen que els casos d’assetjament han crescut en l’adolescència. Però la reivindicació va més enllà. Va d’una llibertat individual dins de la parella, a una llibertat col·lectiva i un sentiment d’identitat de poble. “Caiguda lliure” és un reflex que no només parla d’una valentia en termes afectivosexuals, també nacionals. Per això, Quinto i Abril canten el País que somiem.
