L’escriptor francés Pierre Lemaitre, guardonat amb el Premi Goncourt i considerat una de les veus més destacades de la narrativa europea contemporània, amb més de tres milions de lectors, ha tancat amb una gran resposta del públic una visita literària al País Valencià amb motiu de la presentació de la seua nova novel·la, Les belles promeses, el títol que posa punt final a la sèrie dedicada a la família Pelletier, publicada per Bromera.
La visita, que ha inclòs actes a Carcaixent (la Ribera Alta) i València, ha congregat nombrosos lectors en dues sessions de signatures i en diverses activitats literàries centrades en la seua obra i en la saga «Els anys gloriosos», el projecte amb què l’autor ha reconstruït diverses dècades de la història europea a través de la ficció, format per les novel·les El gran món, El silenci i la ràbia, Un futur radiant i Les belles promeses, totes editades per Bromera.
En aquesta ocasió, l’obra comença amb el retrat d’una França en plena transformació, en la qual les obres que redefineixen París conviuen amb la lenta erosió del món rural. En aquest entorn ple de canvis, la família Pelletier afronta decisions que posen a prova els afectes i les aspiracions de personatges com François, Jean, Colette o Philippe, que esdevenen protagonistes d’un temps tan enlluernador com inquietant.
Lemaitre diu que el darrer títol de la sèrie ha sigut també el més “exigent”, ja que podia ser llegit per gent que no estava familiaritzada amb les novel·les anteriors, amb altres lectors que sí que ja coneixien aquest nucli familiar tan particular i que esperaven la resolució de certes trames. “Tenia un seguit d’especificitats molt concretes que han fet que haja sigut complex d’escriure”, ha admès.
La crítica al capitalisme, sempre present
Pel que fa a la història, l’autor tenia clar que havia de combinar la història d’aquelles vides marcades pel progrés, amb altres que van quedar excloses. De fet, Lemaitre ha recordat que els anomenats “trenta gloriosos” van esdevindre un coixí molt important per a un capitalisme que rutllava d’allò més bé a França. “L’ascensor social funciona i les persones podien confiar que la vida dels seus fills seria millor que la seua”, ha recordat.
Una realitat, però, que xocava amb uns canvis ja latents, per exemple reflectits en les diverses onades d’immigrants que arribaven al país, marcades totes elles per un esperit postcolonialista. “La mirada francesa és colonialista, i això em semblava que era molt important remarcar-ho”, ha afegit.
Malgrat abordar tota classe de temes, com per exemple l’avortament, la immigració, la corrupció, la prevaricació o la pujada del feixisme; la crítica al capitalisme és una mena de filigrana que ha acompanyat les novel·les de Lemaitre durant tot aquest temps. L’autor ha defensat que és precisament el sistema econòmic actual el principal factor que permet veure com s’ha arribat al present, en una realitat en la qual sembla més fàcil “parlar de la fi del món que del capitalisme”.
Conversa a Carcaixent
La jornada va començar a Carcaixent dins de la programació del festival Bressol Literari, amb una conversa pública en què Lemaitre va parlar del procés creatiu de la seua nova novel·la i del recorregut narratiu de la tetralogia.
L’acte va estar conduït pel periodista cultural Xavi Ayén, del diari La Vanguardia, que va dialogar amb l’autor sobre la construcció narrativa de la saga i sobre els temes centrals d’aquesta última entrega. Durant la trobada, Lemaitre també va reflexionar sobre el context històric que inspira el projecte literari i sobre el paper de la novel·la com a eina per a comprendre els grans processos de transformació social.
Al llarg de la conversa, l’escriptor va explicar alguns dels mecanismes narratius que utilitza per a construir les històries dels personatges i per a entrellaçar la dimensió íntima de la família protagonista amb els grans esdeveniments històrics del segle passat.
La conversa es va desenvolupar amb traducció consecutiva a càrrec d’Emma Soler, encarregada de traslladar al públic les intervencions de l’escriptor durant la xarrada. Aquesta mediació lingüística va permetre que els assistents pogueren seguir amb detall les reflexions de l’autor i participar en el diàleg literari que es va generar durant l’acte.
