Les tres integrants del grup Marala, la valenciana Sandra Monfort, la catalana Selma Bruna i la mallorquina Clara Fiol, han anunciat a través d’un vídeo difós a les xarxes socials la dissolució del grup després de huit anys de trajectòria.
L’anunci coincideix amb el final de la gira Jota de morir, i el trio ha explicat que farà tres concerts de comiat que serviran també per culminar l’aventura musical de Marala. La primera d’aquestes actuacions tindrà lloc el pròxim 18 de gener al Molino de Barcelona, la segona el 25 del mateix mes a Es Gremi, a Palma, i la tercera el 31 també de gener a l’Auditori de Torrent. «Un concert a casa de cadascuna», han indicat les tres artistes.
COM QUE MARALA S’ACABA?!? pic.twitter.com/8GbynEEGpN
— Ramir Calvo i Cubedo (@ramircalvo) January 8, 2025
A banda de les tres actuacions, i «per anar fent boca», el grup també publica aquest divendres un remix del seu tema «Copeo traïdor».
Marala, 8 anys de trajectòria
Les components de Marala són especialistes en música d’arrel tradicional amb una perspectiva moderna i una forta atenció a la polifonia vocal. Han destacat per projectes innovadors i col·laboracions rellevants com la interpretació de «Txoria txori» al Primavera Sound 2018, i per la seua participació en actes commemoratius com el bombardeig de Guernica a Bilbao, on van presentar una peça especial amb cants tradicionals i poesia.
Van debutar el 2020 amb el disc A trenc d’alba, que combina adaptacions de poemes de Maria Mercè Marçal i Miquel Martí i Pol amb cançons pròpies i fragments tradicionals, tot dedicat a les seues avantpassades com a homenatge feminista. L’àlbum inclou la col·laboració de músics com Aleix Tobias i Xarim Aresté, i posteriorment van traure a la llum senzills com ara «Rosa i espina», amb una temàtica introspectiva.
El 2022 van publicar Jota de morir, un treball centrat en la mort com a tema cultural i emocionalment silenciat, proposant una aproximació més normalitzada i reflexiva. Recentment, han experimentat amb noves fusions com «Estic antiquà», una crítica festiva a l’heteropatriarcat, i «Copeo traïdor», que combina folklore mallorquí i electrònica amb un missatge de denúncia social.
Aquesta trajectòria les ha fet guanyar premis com el Carles Santos al millor disc de música tradicional, consolidant-les com una veu única en el panorama musical actual.
