El castell de l’Ocaive de Pedreguer (la Marina Alta) està situat estratègicament al cim d’un penyal, anomenat la Muntanya Gran, des del qual es poden gaudir vistes espectaculars de la vall i el litoral. A més d’un símbol del passat històric, és també un punt d’interés cultural i turístic que captiva els qui s’hi acosten a descobrir-lo.
Bastit entre els segles XII i XIII, tot i que al lloc hi ha hagut activitat humana des de l’edat del bronze, el castell va formar part del sistema de fortificacions de la zona durant l’època musulmana. La ubicació permetia controlar les vies de comunicació, en concret, la ruta que va des de Cocentaina (el Comtat) fins al port de Dénia, i protegir la població i els recursos locals. Segurament, formava part d’una mena de corona defensiva al voltant del castell de Dénia, al qual històricament es troba unit, junt amb els castells de Segària, Laguar, Pop, Xaló, Calp i Polop.
En un primer moment, degué ser una torre exempta fins que un poc abans de la conquesta cristiana es convertiria en fortalesa per a protegir la població de les alqueries que l’envoltaven, i que eren part del seu territori castral, d’un atac de les tropes cristianes.
Després de la conquesta de Jaume I, va perdre progressivament importància militar i va caure en desús. El 1244, la propietat del castell i l’alqueria d’Ocaive pertanyia a l’almirall en Pere Ximén Carròs, qui el 1249 la va donar a Andreu i Albert Flix. El 1260 va passar junt amb l’alqueria a Sanç Roís de Corella. Més tard, el 1271, a Pere Roís de Corella, i després als Pujades, als comtes d’Anna, i, finalment, als comtes de Cervelló. Durant la Guerra de les Germanies va ser escenari de diferents accions d’armes. Després de l’expulsió dels moriscs el 1609, va haver de ser repoblada amb cristians, vinguts sobretot de les Illes Balears i València.
Els volums i dependències de l’edificació s’organitzen entorn d’un pati. Dins del recinte emmurallat, hi ha l’aljub, el cos de guàrdia i un carrer que comunica aquests elements amb la torre major. La muralla est del recinte superior va estar aprofitada com a base d’un extens bancal corresponent a la transformació agrícola del segle XIX. Les tàpies tenen unes mesures i algunes característiques diferents de les andalusines.
Consolidació estructural del Castell de l’Ocaive
La intervenció arquitectònica i arqueològica del castell de l’Ocaive ha estat marcada per la voluntat de l’Ajuntament de Pedreguer de dur a terme una consolidació estructural i la valoració corresponent. El projecte d’intervenció l’ha elaborat l’arquitecte i professor de la Universitat d’Alacant Antoni Banyuls.
Les actuacions que s’hi han fet tenen un triple vessant. En primer lloc, el reforçament i consolidació d’aquells elements arquitectònics que presentaven un risc imminent de pèrdua irreversible per col·lapse. Aquests elements romanien en una situació d’inestabilitat estructural en haver-se produït l’enfonsament de la base de les seues fàbriques. En segon lloc, les obres d’excavació arqueològica, d’acord amb les pautes indicades per l’arqueòleg Pasqual Costa, responsable del treball de camp, els informes arqueològics i les gestions necessàries per a la confecció final de la memòria tècnica. Aquesta fase, d’un gran interés científic, ha permés obtenir un coneixement més acurat del castell. Finalment, la valoració de les estructures arquitectòniques per tal de fer comprensible l’organització de l’espai de la fortificació andalusina i la posterior transformació feudal.
Això s’ha dut a terme mitjançant l’elevació fragmentària i escalonada dels diferents volums del grup d’edificis que constitueixen la fortalesa, així com la reconstrucció parcial amb les tècniques constructives originàries de portals i altres elements arquitectònics trets a la llum en la fase d’excavació arqueològica. També s’han instal·lat suports informatius. La direcció de les obres han estat a càrrec d’Antoni Banyuls i Joan Ivars.
Element dinamitzador i recurs cultural
L’objectiu primordial no ha sigut només el de garantir la conservació del monument, d’una importància cabdal en l’origen de Pedreguer, sinó també ampliar els coneixements que disposem actualment a propòsit de la seua morfologia, paper i evolució cronològica. Una oportunitat de continuar gaudint del castell en condicions òptimes de seguretat. D’aquesta manera, s’ha convertit en un element dinamitzador i un recurs cultural vinculat a la natura i al paisatge que permet entendre i difondre la història del municipi als veïns, turistes i excursionistes. Les actuacions previstes pretenen valorar la rellevància de la fortificació en l’articulació territorial de la comarca en l’època medieval.
L’excavació arqueològica i la intervenció arquitectònica del castell de l’Ocaive han estat possibles gràcies a la inversió de l’Ajuntament de Pedreguer i una subvenció a projectes locals d’actuació dels municipis del País Valencià susceptibles de cofinançament pel Programa Operatiu FEDER 2014-2020 (2018/8193), de la Unió Europea. Aquesta subvenció va estar resolta positivament en una resolució de 30 d’agost del 2018 (DOGV, 8375/04.09.2018). L’ajuda ascendeix a un total de 139.004,74 € i representa un 40% del cost global de la intervenció prevista, valorada en 336.391,47 €. El 60% restant (197.386,73 €) s’ha aportat per l’Ajuntament al llarg de les anualitats 2018 i 2019.
L’empresa que va executar l’excavació arqueològica va ser Arpa Patrimonio S.L. Les obres de consolidació arquitectònica s’han dut a cap per l’empresa SYDCA-XXI Construcciones S.L.
Bé d’Interés Cultural
Aquesta no ha sigut, però, la primera actuació relacionada amb el castell de l’Ocaive. Prèviament, el desembre del 2016, es va aconseguir la inscripció del monument al Registre General de Béns d’Interés Cultural (BIC) amb el codi d’identificació 17829.
Durant el 2017 es van fer, d’una banda, la planimetria topogràfica del monument (treballs dirigits per P. Costa i duts a terme per l’empresa Arpa Patrimonio SL) i, d’altra, el seu estudi documental, dut a terme pel professor Josep Torró, mitjançant un conveni entre l’Ajuntament de Pedreguer i la Universitat de València.
La memòria valorada preparada per a sol·licitar la subvenció concedida s’ha enriquit amb totes aquestes aportacions i també amn el projecte d’intervenció.
