El castell de Cocentaina, situat al cim d’un gran penyal, a 752 metres d’altitud, és un dels monuments més emblemàtics del Comtat i una peça clau per entendre la història medieval del País Valencià. Aquesta fortificació ofereix una panoràmica privilegiada de la vall del riu Serpis o d’Alcoi, les muntanyes de la Mariola i la Serrella i del conjunt de la comarca.
L’origen del castell es remunta a l’època musulmana, al segle X, quan va ser erigit com a fortalesa defensiva i centre de control del territori i de gestió de la primera medina i de les diverses alqueries dels voltants. D’aquella construcció només resta una part del recinte emmurallat que servia per acollir la població i el ramat.
Amb la conquesta cristiana del segle XIII, el castell va passar a mans de Jaume I, que va nomenar l’almirall Roger de Llúria alcaid de Cocentaina i li va encarregar el repoblament del lloc (1276). Més endavant, va rebre el títol de baró de Cocentaina per part del rei Pere III, com a reconeixement pels serveis prestats. Aquest nomenament el va convertir en impulsor de la vila cristiana, deixant un llegat arquitectònic notable amb monuments com ara el castell, les muralles medievals o el Palau Comtal, on va morir. Posterioment, les seues restes van ser traslladades al Reial Monestir cistercenc de Santes Creus (l’Alt Camp), exactament als peus del sepulcre de Pere el Gran.
L’Ajuntament de Cocentaina ha declarat el 2025 com a l’Any Roger de Llúria, coincidint amb el 720é aniversari de la seua mort. L’objectiu és retre homenatge a una figura cabdal en la història contestana i mediterrània, i també a la de la seua esposa, Na Saurina d’Entença, i alhora fer valdre el llegat patrimonial i cultural que van deixar.
El 1448, Eiximèn Peris Roís de Corella va comprar la Baronia de Cocentaina al rei Alfons V per 80.000 florins d’or. La família Roís de Corella va ser la propietària de la ciutat i el terme durant els segles XV, XVI i XVII. En aquest període, la fortificació es va transformar i es va consolidar, incorporant-hi elements gòtics i ampliant-ne les defenses per adaptar-se als nous temps.
Hi destaca la torre de l’homenatge, de planta quadrada i parets robustes, bastida entre finals del segle XIII i principis del XIV, l’únic exemplar de la seua tipologia que s’inspira en les torres italianes de l’època.
Els visitants poden observar restes d’estances, sitges i espais que servien de magatzem i residència. Les excavacions arqueològiques han permés descobrir ceràmiques, utensilis i altres vestigis que aporten informació sobre la vida quotidiana dels habitants al llarg dels segles.
Actualment, el castell de Cocentaina és un espai obert a les visites i un punt d’atracció turística i cultural. L’Ajuntament i diverses entitats locals han impulsat tasques de restauració i valoració, així com activitats culturals i recreacions històriques que fan reviure el passat de la fortalesa.
Més enllà de la seua importància arquitectònica, el castell de Cocentaina és un símbol d’identitat per als veïns del Comtat i un recordatori viu de la rica herència històrica de la comarca.
Amb una combinació perfecta entre història i paisatge, el castell de Cocentaina representa una cita ineludible per als amants del patrimoni i la cultura del País Valencià.
