Cocentaina (el Comtat) acull aquest cap de setmana unes jornades pioneres dedicades a Roger de Llúria i la seua esposa, Saurina d’Entença, coincidint amb el 720é aniversari de la mort del primer comte de la vila. L’objectiu és retre homenatge a una figura cabdal en la història contestana i mediterrània, i també de la consort, i alhora fer valdre el llegat patrimonial i cultural que van deixar, en el marc de l’Any Roger de Llúria.

L’almirall Roger de Llúria (1245-1305), nascut a Sicília, va ser una peça clau en l’expansió marítima de la Corona d’Aragó al segle XIII. A més del seu paper en batalles navals, va rebre el títol de comte de Cocentaina per part del rei Pere III, com a reconeixement pels serveis prestats. Aquest nomenament el va convertir en impulsor de la Cocentaina cristiana, deixant un llegat arquitectònic notable amb monuments com ara el Castell, les muralles medievals o el Palau Comtal, on va morir. Posteriorment, les seues restes van ser traslladades al Reial Monestir cistercenc de Santes Creus (l’Alt Camp), exactament als peus del sepulcre de Pere el Gran. Així mateix, cal destacar el paper rellevant de Saurina d’Entença, qui després de la mort del marit va governar la vila fins a la seua mort l’any 1325.

Les jornades, organitzades per l’Ajuntament de Cocentaina i emmarcades en la programació cultural iniciada amb l’exposició dedicada a aquestes figures durant la Fira de Tots Sants, compten amb la participació d’especialistes de diverses universitats. Segons el regidor de Cultura, Paco Payà, és la primera vegada que es dedica un espai de debat i difusió tan ampli a aquestes dues personalitats històriques.

Les sessions tenen lloc els dies 21 i 22 de novembre al Centre Social Real Blanc, amb entrada lliure i sense necessitat d’inscripció. El públic pot assistir tant a la programació completa com a aquelles conferències que siguen del seu interès.

La tècnica municipal Elisa Domènech Fausa ha detallat que el programa s’inicia aquest divendres a les 19 h amb l’acte inaugural i una conferència impartida per Rossanna Lamboglia, de la Università della Basilicata (Itàlia), centrada en la formació i els primers anys de l’almirall.

Aquest dissabte, de 9 h a 19.30 h, hi haurà ponències a càrrec d’historiadors, catedràtics, tècnics en patrimoni i especialistes en la matèria. Entre els noms destacats, hi figuren Marina Miguel Vives, Carmen Subiranas, Enric Guinot, José Cabezuelo, José Tébar, José Luis Méndez (MARQ) i la mateixa Elisa Domènech.

Les conferències del matí seran “El sepulcre de l’almirall Roger de Llúria al panteó reial del Monestir de les Santes Creus” (9 h), “El Regne de València en temps de l’almirall Roger de Llúria” (10 h), “Bernat de Sarrià i la família Llúria. Antagonismes i violència” (11.30 h) i “La família Llúria a través dels arxius” (12.30 h).

A la vesprada serà el torn d’“Empremtes de la Casa Llúria a Cocentaina. La recerca arqueològica” (16 h) i “Poder feudal i llinatge al Regne de València. La maternitat de la Casa Llúria al nostre territori” (17 h).

L’alcalde, Rubén Muñoz, ha animat la ciutadania a assistir-hi per comprendre la transcendència d’aquest llegat històric: “Part del que som com a contestants ho devem a Roger de Llúria. És cert que és un personatge poc conegut i cal valorar la seua figura, la història i la seua família”.

Més notícies
Notícia: DANA | Pérez Llorca diu que “no sabia res” de la situació fins a les 18.57 h
Comparteix
El candidat del PP a la presidència de la Generalitat declara davant la jutgessa que va veure què passava en la televisió d'una cafeteria de la Vila Joiosa
Notícia: DANA | L’amo d’El Ventorro revela detalls del dinar de Mazón i Vilaplana
Comparteix
Declara davant la jutgessa de Catarroja que tots dos van eixir del restaurant entre les 18.30 h i les 19 h
Notícia: 42 anys de la LUEV i encara hi ha un poble dempeus
Comparteix
L'aniversari de la principal llei de recuperació del valencià arriba enmig de la més terrible ofensiva per desmantellar la llengua, però també d'una mobilització massiva
Notícia: La pancarta de Madrid, les instruccions secretes i l’exhibicionisme progressista
Comparteix
OPINIÓ | "Què en traiem d'una pancarta en català a Madrid si després, als restaurants de casa nostra, la carta no apareix en català ni per casualitat?"

Comparteix

Icona de pantalla completa