“Ahir es va produir un esdeveniment interplanetari -per què ara mateix em sent imbècil?-. Vaig tindre una primera cita amb Laura!!! Jo m’estava fent el dur amb ella (mirar el mòbil cada 15 segons no compta), no volia semblar desesperat (l’altre dia vaig buscar durant tres quarts d’hora una cabina per a telefonar-me a mi mateix i comprovar la cobertura) i al final, quan estava amb Vicent parlant de reis borratxos i d’altres coses importants, m’arribà un SMS d’ella. Estava un poc xifrat i tot, com és de romàntica…!”
Per a la cita vaig fer un bon preescalfament, a base de gin-tònic. Quedàrem al bar del Negrito i jo estava tan nerviós que comencí a parlar amb un senyor a qui no coneixia de res i que resultà ser un important actor valencià. Prompte descobrírem que ell i jo teníem moltes coses en comú: el monyo arrissat, ulleres, als dos ens agrada Laura. Fa molts acudits i és molt simpàtic, quina puta gràcia em va fer! Jo també vaig intentar demostrar el meu sentit de l’humor. Llàstima que encara no tinga afinat del tot el punt escatològic. L’esdeveniment interplanetari es va convertir en un forat negre, oh, my god!”.
Així expressarà Archibald en el seu diari l’ocorregut en la seua jornada per documentar el valencià barri del Carme. Humor satíric i en valencià cent per cent en aquesta sèrie creada per Xon González i produïda per Nakamura Films.
L’estàtua del Palleter, junt a les Torres de Quart, és un monument que fa referència a un dels herois valencians que protagonitzaren la guerra contra França després de la invasió de Napoleó. M’ha impressionat, assegura ‘Archi’, l’expressió tan brava, tan carregada d’energia, que se li atorga a Vicent Domènech, que, segons conta la llegenda, va cridar: “Un pobre palleter li declara la guerra a Napoleó: Visca Ferran VII, i muiren els traïdors!”
No massa lluny d’allà, al carrer Museu, he trobat un curiosa caseta, anomenada Dels Quatre Gats. Representa la miniatura d’una façana la porta de la qual és del tot accessible però per on només podria passar, per la seua grandària, un felí. Té una misteriosa inscripció que diu: “A la memòria dels quatre gats que quedaren al barri del Carme l’any MXCIV. Mai se’ls va sentir un ‘miau’ més alt que altre”.
I continuant el passeig pel Barri del Carme -continua Archibald-, no m’ha sigut difícil arribar a la Plaça del Negrito, lloc de trobada per a molts artistes valencians. El so de la bona conversa et guia fins este racó proper a la Llotja de la Seda on, la font del xiquet que sosté la conxa de les deu canelles, presideix les tertúlies dels qui allà es reuneixen.
