“Vicent sempre diu que en compte d’ungles, als peus tinc escopinyes. Potser siga una connexió fisiològica amb la pesca la qual m’ha dut hui a visitar el Cabanyal. Encara que de mariner només li queden els caps de les gambes que la gent tira als descampats. El Cabanyal m’ha agradat molt perquè és un poc com jo: un ànima bella i somniadora, però una façana trencada i amb mocs a les parets, maleïda sinusitis!”, escriu Archibald.
“El barri del Cabanyal-Canyamelar és un antic barri mariner, que va nàixer gràcies a la seua proximitat al Mediterrani i més concretament a la platja de la Malva-rosa. M’ha paregut una zona curiosa i pintoresca per la disposició dels seus carrers, prou laberíntics, que els pescadors anaren creant a mesura que anaven instal•lant les seues cases prop de la mar. Fa anys que es troba immers dins un conflicte urbanístic que enfronta veïns i Ajuntament, aquest últim pretén tirar avall part del barri, patrimoni històric, per tal que l’Avinguda Blasco Ibàñez arribe a la mar”…
Aquestes són les il•lustradores anotacions que Archibald Mckey, el jove nord-americà vingut des de Boston per gravar un documental del poble valencià, escriurà al seu diari, després del seu pas, amb el seu inseparable amic Vicent, pel barri del Cabanyal, el qual malauradament i després de tants anys continua de plena actualitat per la seua situació d’abandó i, sobretot, per l’entestament d’un govern municipal, encara hui en dia encapçalat pel PP, encabotat en dur endavant una ampliació que atempta contra l’essència mateixa del barri mariner per excel•lència de València.
La Casa de Blasco Ibàñez i la burgesia valenciana del XIX
A la platja de València i dins del barri Cabanyal-Canyamelar, trobem també la Casa de l’escriptor valencià Blasco Ibáñez, que serà l’altre dels escenaris del recorregut d’Archi en el capítol de hui. De fet, si una cosa sorprèn també i molt el nostre benvolgut i tendre Archibald, és que resulta que a Blasco Ibáñez, “un autor valencià molt important, la gent no el coneix en absolut”.
Així, molts noms destacats fixaren residència als seus carrers i potser un dels mes rellevants va ser el del novel•lista, periodista, escriptor i polític Vicente Blasco Ibáñez, La seua antiga casa és ara un museu a la vora de la mar i guarda objectes, escrits, retrats i, a la fi, tota la història de l’autor de Cañas y Barro. “L’arquitectura de la casa també és digna d’estudi, destaca la tribuna amb cariàtides i pilars jònics des d’on he pogut aguaitar a la immensitat del Mediterrani”, escriu encertadament ‘Archi’, com a bon llicenciat en Història.
El jove nord-americà llicenciat per la Universitat de Boston voldrà deixar en la casa on va viure l’escriptor valencià la seua “particular” empremta que, escriurà, “per una vegada, no ha sigut en forma de cascada de pixums.
La vida et torna el que li dones, o això deia el meu amic apuntador de sementals, així que jo també he rebut un atac, això sí, en forma de rajola que, com era modernista, fins i tot m’ha fet un poc d’il•lusió”…
Casa situada a la cantonada dels carrers de la reina i Vicent Guillot.
